Rècord històric de coneixement del català
Racó Català - Rècord històric de coneixement del català
Si eres retarded, te pongo el resumen anti-baneo más abajo...de nada!
El 95% dels catalans entenen el català, un 73% el parla, el 79'1% el sap llegir i un 55'8% el sap escriure, segons dades de l'Idescat
L'any 2011, el 95,2% dels residents a Catalunya entén el català, el 73,2% el sap parlar, el 79,1% el sap llegir i el 55,8% el sap escriure, segons l'avanç de dades provisionals del Cens lingüístic 2011. Per comarques, analitzant el conjunt de competències lingüístiques, els resultats més favorables els registren el Pla de l'Estany i el Berguedà. En canvi els resultats menys favorables els registren la Val d'Aran, el Baix Llobregat i el Barcelonès.
La capacitat d'entendre el català mostra els nivells més elevats a l'Alta Ribagorça, la Terra Alta i el Pla de l'Estany amb valors del 99%. Les comarques del Berguedà, el Priorat i la Terra Alta registren els valors més alts de població que sap parlar el català, propers al 90%. Respecte a la capacitat de la població per llegir en català, el Priorat, l'Alt Urgell, Pla d'Estany, Berguedà i el Ripollès assoleixen el percentatges més elevats, de gairebé el 90%. En relació amb la capacitat de la població per escriure en català, són les comarques del Pla de l'Estany, el Solsonès i Osona les que en registren les proporcions més altes, a l'entorn del 70%.
En l'àmbit municipal, són els municipis de petita grandària els que registren valors més alts en totes les competències lingüístiques. El 99,1% de la població resident en municipis menors de 500 habitants entén el català, el 91% el sap parlar, el 91,2% el sap llegir i el 68,3% el sap escriure.
El Cens lingüístic recull la informació del coneixement del català que es deriva dels Censos de població i habitatge 2011. L' objectiu del Cens linguïstic és proporcionar dades sobre la capacitat de comprendre, parlar, llegir i escriure en català. També permet fer un tractament sistemàtic de les variables lingüístiques en relació amb la resta de variables censals. Les dades del Cens lingüístic corresponen a la població de dos anys i més i proporcionen informació territorialitzada sobre el coneixement de la llengua de la població de tots els municipis de Catalunya, les comarques, els àmbits del Pla territorial i les províncies.
Els Censos de població i habitatges 2011 són una operació estadística d'àmbit estatal, duta a terme per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) hi ha col·laborat en la fase de disseny del projecte, ha donat suport a la campanya de comunicació a Catalunya i ha participat en el tractament de la informació de determinades variables censals, com ara les del coneixement del català.
Aquests Censos de població i habitatges 2011 combinen l'aprofitament del registres administratius amb l'enquesta per mostreig i el recompte dels edificis. A Catalunya la mostra efectiva de l'enquesta -Enquesta de població i habitatge (EPH)- està formada per 634.000 persones entrevistades, xifra que correspon al 8,5% de la població. El qüestionari de l'EPH inclou una pregunta sobre el coneixement del català, que és la mateixa dels censos anteriors, amb l'objectiu de mantenir una sèrie històrica comparable.
Les dades sobre el coneixement del català tenen caràcter provisional, en espera de disposar de les dades definitives de variables, que són necessàries per establir de forma definitiva l'arxiu estadístic del Cens lingüístic del 2011. La tabulació d'aquesta informació s'ampliarà més endavant, amb encreuaments del coneixement del català amb la resta de variables com ara l'estructura familiar, el nivell d'estudis o la relació amb l'activitat econòmica.
Resumen anti-baneo: Pues eso, que en un país normal la lengua nacional debe y tiene que ser la mayoritaria.
Debatamos amistosamente.
