Sextus Flavius Lascivius
Madmaxista
- Desde
- 28 Jul 2010
- Mensajes
- 9.790
- Reputación
- 36.180
Subo el hilo con un artículo muy interesante de un blog dedicado a temas de historia local de Terrassa, Barcelona, en el que se confirma que en la antigua ciudad romana y visigoda de Égara la población de origen godo era numerosa y que tras la oleada turística fiel a la religión del amora bastantes huyeron a la sierra cercana de Sant Llorens de Munt donde se han encontrado varios objetos arqueologicos de origen germanico y una toponimia numerosa tambien germanica...
Entre els noms d’origen germànic i de la marca hispana, de les principals masies actuals o desaparegudes de la nostra muntanya destacarem: Agramunt, que deriva d’Agremunt, nom d’influència franca; Amat, citat en el Cartulari de Sant Cugat en l’any 955; Argemi o Argemí, en god Ariomir; Armengol, del god Hirminigald o Ermingaud; Borrell, procedent de Borrello; Calsina, d’origen god; Galí del germànic Galindo; Gilabert, del god Wilperth i del llatí Gullaberrus; Gorina, del germànic Warin i del llatí Guarinum; Grau, del germànic Garau i Xarau; Robert, del god Hrodebert,; Romaneto, procedent de Romanuà o Romamis; Sala, d’origen germànic); Serra, del god Serrum, Torrella, de Torrellas “Turrillis”; Tria del germànic Triessó).
Tambien menciona el origen germánico de muchos antroponimos catalanes:
En les poblacions del Vallès es conserven molts onomàstics d'origen purament germànic: Arnau, Arumí, Aurell, Aymerich, Baldà, Bertràn, Borràs, Calvell, Durán Estrada, Galceràn. Gallofré, Gil, Giralt, Gibert, Gotsems, Gual, Guimerà, Guitart, Jordà, Jufresa, Llopart, Miró, Sagrera, Sunyer, Ricart, Roger, Rull
El artículo se refiere a los pobladores germánicos de la antigua Egara como "magnates godos" lo cual va en la línea de lo que apuntaba al principio, que en Cataluña se estableció un buen número de godos como aristocracia militar y que lo seguían siendo en el siglo VIII.
Joaquim Verdaguer i Caballé: La toponímia i onomàstica goda a Terrassa
Entre els noms d’origen germànic i de la marca hispana, de les principals masies actuals o desaparegudes de la nostra muntanya destacarem: Agramunt, que deriva d’Agremunt, nom d’influència franca; Amat, citat en el Cartulari de Sant Cugat en l’any 955; Argemi o Argemí, en god Ariomir; Armengol, del god Hirminigald o Ermingaud; Borrell, procedent de Borrello; Calsina, d’origen god; Galí del germànic Galindo; Gilabert, del god Wilperth i del llatí Gullaberrus; Gorina, del germànic Warin i del llatí Guarinum; Grau, del germànic Garau i Xarau; Robert, del god Hrodebert,; Romaneto, procedent de Romanuà o Romamis; Sala, d’origen germànic); Serra, del god Serrum, Torrella, de Torrellas “Turrillis”; Tria del germànic Triessó).
Tambien menciona el origen germánico de muchos antroponimos catalanes:
En les poblacions del Vallès es conserven molts onomàstics d'origen purament germànic: Arnau, Arumí, Aurell, Aymerich, Baldà, Bertràn, Borràs, Calvell, Durán Estrada, Galceràn. Gallofré, Gil, Giralt, Gibert, Gotsems, Gual, Guimerà, Guitart, Jordà, Jufresa, Llopart, Miró, Sagrera, Sunyer, Ricart, Roger, Rull
El artículo se refiere a los pobladores germánicos de la antigua Egara como "magnates godos" lo cual va en la línea de lo que apuntaba al principio, que en Cataluña se estableció un buen número de godos como aristocracia militar y que lo seguían siendo en el siglo VIII.
Joaquim Verdaguer i Caballé: La toponímia i onomàstica goda a Terrassa