spamrakuen
Será en Octubre
Un líder nacionalista explica que hay que virar al "estado mental de guerra": "hay que hacer daño" | Dolça Catalunya
S’acaba el prusés dels somriures i arriba el “fer mal” perquè és “regenerador”.
Santiago (y cierra España) Espot, el Torrente catalán, és un fanàtic nacionalista de socarrel. Però és una persona honesta que no enganya ningú disfressant el nacionalisme d’allò que no és pas. Sentir Espot és entendre bé lo que de debò és el nacionalisme: xenofòbia, pensament descendent i sentiments negatius.
Por ejemplo, cuando chilla que “soy antiespañol”:
[youtube]IZWTFIEwSn0[/youtube]
O quan ensenya el “diàleg nacionalista”:
[youtube]mke3lGStTxw[/youtube]
Resulta que Espot, el “antiespanyol”, es nieto de un guardia civil de Albacete. Y explica en una entrevista por qué ser hijo de “espanyols” le da una ventaja estratégica sobre los demás separatistas:
“Los hijos, o los nietos, de los mismos españoles (…) solemos conocer a los españoles mejor que a los catalanes de pura cepa. (…) provengo de una familia sin tradición catalanista, más bien al contrario dado mis antecedentes familiares”.
Fa uns dies el Torrente català ens explicava l’estratègia nacionalista en el seu article Cal fer mal:
“Per arribar a la independència de Catalunya cal fer mal. Això no és cap eslògan provocador, és la realitat que haurem d’acceptar si volem culminar l’objectiu. (…) Abans que parlar d’implementar una república que només viu en els somnis d’alguns, seria més recomanable i efectiu elaborar plans per fer mal a Espanya.
El mal no és necessàriament pervers, és regenerador quan es tracta de la supervivència d’un mateix. Fins i tot és necessari quan parlem de llibertat. (…) Però fer mal (no confondre deliberadament amb fomentar la violència) requereix una mentalitat de combat. La tenim?
Recordo que fa uns quants anys, Heribert Barrera, en un acte on compartia protagonisme amb Jordi Pujol, va manifestar: “jo estic en estat mental de guerra amb Espanya”. En aquells moments a molts els podia semblar una exageració, però avui ha esdevingut la divisa fonamental sobre la qual hauria de descansar qualsevol estratègia independentista guanyadora. Estar en permanent “estat mental de guerra amb Espanya” significa considerar-la l’enemic a qui derrotar”.
Pues eso: hacer daño, violencia, el mal como causa de bien, mentalidad de combate, guerra, enemigos… el prusés ya nos va enseñando su verdadero rostro, la firma de sangre y destrucción que el nacionalismo estampó en el siglo XX. Y nos lo explica un traumatizado nieto de guardiacivil, por aquello que de fora vindran que de casa et trauran. I així, amb xarnacionalistes acomplexats i odiadors de la seva pròpia sang, es confirma la tesi de Max Scheler: el nacionalisme és fill de ressentiment.
Y nos traerá la violencia si no lo superamos de una vez. Lo curioso es que no se den cuenta que el mal, la violencia y la enemistad la están provocando principalmente entre los mismos catalanes.
Dolça i violentada (pel nacionalisme) Catalunya…
S’acaba el prusés dels somriures i arriba el “fer mal” perquè és “regenerador”.
Santiago (y cierra España) Espot, el Torrente catalán, és un fanàtic nacionalista de socarrel. Però és una persona honesta que no enganya ningú disfressant el nacionalisme d’allò que no és pas. Sentir Espot és entendre bé lo que de debò és el nacionalisme: xenofòbia, pensament descendent i sentiments negatius.
Por ejemplo, cuando chilla que “soy antiespañol”:
[youtube]IZWTFIEwSn0[/youtube]
O quan ensenya el “diàleg nacionalista”:
[youtube]mke3lGStTxw[/youtube]
Resulta que Espot, el “antiespanyol”, es nieto de un guardia civil de Albacete. Y explica en una entrevista por qué ser hijo de “espanyols” le da una ventaja estratégica sobre los demás separatistas:
“Los hijos, o los nietos, de los mismos españoles (…) solemos conocer a los españoles mejor que a los catalanes de pura cepa. (…) provengo de una familia sin tradición catalanista, más bien al contrario dado mis antecedentes familiares”.
Fa uns dies el Torrente català ens explicava l’estratègia nacionalista en el seu article Cal fer mal:
“Per arribar a la independència de Catalunya cal fer mal. Això no és cap eslògan provocador, és la realitat que haurem d’acceptar si volem culminar l’objectiu. (…) Abans que parlar d’implementar una república que només viu en els somnis d’alguns, seria més recomanable i efectiu elaborar plans per fer mal a Espanya.
El mal no és necessàriament pervers, és regenerador quan es tracta de la supervivència d’un mateix. Fins i tot és necessari quan parlem de llibertat. (…) Però fer mal (no confondre deliberadament amb fomentar la violència) requereix una mentalitat de combat. La tenim?
Recordo que fa uns quants anys, Heribert Barrera, en un acte on compartia protagonisme amb Jordi Pujol, va manifestar: “jo estic en estat mental de guerra amb Espanya”. En aquells moments a molts els podia semblar una exageració, però avui ha esdevingut la divisa fonamental sobre la qual hauria de descansar qualsevol estratègia independentista guanyadora. Estar en permanent “estat mental de guerra amb Espanya” significa considerar-la l’enemic a qui derrotar”.
Pues eso: hacer daño, violencia, el mal como causa de bien, mentalidad de combate, guerra, enemigos… el prusés ya nos va enseñando su verdadero rostro, la firma de sangre y destrucción que el nacionalismo estampó en el siglo XX. Y nos lo explica un traumatizado nieto de guardiacivil, por aquello que de fora vindran que de casa et trauran. I així, amb xarnacionalistes acomplexats i odiadors de la seva pròpia sang, es confirma la tesi de Max Scheler: el nacionalisme és fill de ressentiment.
Y nos traerá la violencia si no lo superamos de una vez. Lo curioso es que no se den cuenta que el mal, la violencia y la enemistad la están provocando principalmente entre los mismos catalanes.
Dolça i violentada (pel nacionalisme) Catalunya…
