inadaptat susial
Madmaxista
La Flama tornarà a portar el foc del Canigó a l’exili
La Flama tornarà a portar el foc del Canigó a l’exili | FEEC – Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Publicat en 21/06/2019
La flama del Canigó començarà a fer el recorregut que l’ha de portar arreu dels Països Catalans per celebrar la nit de Sant Joan. Aquest cop per primera vegada la flama sortirà del domini lingüístic dels Països Catalans i visitarà els exiliats catalans per Europa. El recorregut de la Flama anirà fins a Edimburg i passarà per Brusseles, Hamburg i Ginebra on es troben exiliats els membres de l’antic Govern català. Els portants de la flama lluiran també un llaç groc per demanar la llibertat dels polítics catalans.
La flama del Canigó es renovarà al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen més tard arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
Diferents grups de voluntaris recolliran la flama a la Catalunya Nord per començar aquest recorregut de Sant Joan. La muntanya del Canigó torna a ser el punt de partida de la tradicional festa que es celebra arreu del territori.
La flama del Canigó. Una mica d’història
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
La flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
Tota la informació sobre la flama es pot consultar al lloc web de la flama del Canigó.
Text: Òmnium Cultural
La Flama tornarà a portar el foc del Canigó a l’exili | FEEC – Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Publicat en 21/06/2019
La flama del Canigó començarà a fer el recorregut que l’ha de portar arreu dels Països Catalans per celebrar la nit de Sant Joan. Aquest cop per primera vegada la flama sortirà del domini lingüístic dels Països Catalans i visitarà els exiliats catalans per Europa. El recorregut de la Flama anirà fins a Edimburg i passarà per Brusseles, Hamburg i Ginebra on es troben exiliats els membres de l’antic Govern català. Els portants de la flama lluiran també un llaç groc per demanar la llibertat dels polítics catalans.
La flama del Canigó es renovarà al cim d’aquesta muntanya del Pirineu català la matinada del 22 al 23 de juny. Centenars de voluntaris i equips de foc la distribueixen més tard arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d’encendre les fogueres. Així comença, any rere any, la celebració d’una festa ancestral vinculada al solstici d’estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
Diferents grups de voluntaris recolliran la flama a la Catalunya Nord per començar aquest recorregut de Sant Joan. La muntanya del Canigó torna a ser el punt de partida de la tradicional festa que es celebra arreu del territori.
La flama del Canigó. Una mica d’història
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu.
L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la duana. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.
El diumenge abans de sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.
La flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
Tota la informació sobre la flama es pot consultar al lloc web de la flama del Canigó.
Text: Òmnium Cultural
