inadaptat susial
Madmaxista
La intel·ligència a Catalunya i als Estats Units
(per Francesc Trillas)
Esquerra sense fronteres
Un professor català de literatura, Joan Ramon Resina, ha afirmat que “hi ha una correlació estadística entre maduresa intel·lectual i sobiranisme” i que, per tant, és normal que “on hi ha una alta població de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui més fort”. Els intel·lectuals que defensen la independència, ho fan perquè són més intel·ligents?
Per un article al diari El Pais del periodista Cristian Segura ens assabentem que un professor català de literatura a la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA), Joan Ramon Resina, ha afirmat que “hi ha una correlació estadística entre maduresa intel·lectual i sobiranisme” i que, per tant, és normal que “als EUA, on hi ha una alta població de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui més fort”.
Ens assabentem també per l’article que aquest professor és un actiu comentarista de l’actualitat política catalana. Fa dues afirmacions contrastables empíricament, per a les quals no aporta cap dada. Respecte a la primera, que les persones més intel·ligents tendeixen a ser més sobiranistes, se suposa que ho deu dir per ell i l’elevada opinió que sembla tenir de si mateix. No serà aquí el lloc on fem una llarga llista de persones qualificadíssimes que no abracen l’independentisme català. Només direm que al llarg de la història hi ha hagut intel·lectuals i persones molt intel·ligents (que no és necessàriament el mateix) que han recolzat posicions polítiques molt diferents. Si Gentile i Heidegger van recolzar el feixisme, Malraux i Brecht van recolzar l’stalinisme, i Keynes, Arendt i Orwell es van enfrontar tant al feixisme com l’stalinisme (és molt alliçonador en aquest sentit el capítol 9 del llibre “To Hell and Back” d’Ian Kershaw). Tenien uns més “maduresa intel·lectual” que els altres?
Les opcions polítiques tenen una dimensió jovenlandesal, que habitualment és prèvia a les argumentacions que les elaboren. Un cop presa l’opció jovenlandesal, les persones més intel·ligents mobilitzen les seves neurones amb eficàcia per justificar l’opció que han pres (això s’anomena biaix de confirmació). Malauradament, la intel·lectualitat ha fet poc al llarg dels darrers 200 anys per aturar les pitjors tragèdies de la humanitat.
La segona afirmació que fa el professor és que als Estats Units l’independentisme català és més fort (segons ell perquè hi ha una alta població de catalans altament qualificats). De fet, la resta de l’article sembla confirmar aquesta afirmació, perquè s’hi anomenen una sèrie de professionals catalans en institucions nordamericanes que recolzen l’independentisme. Algunes d’aquestes persones tenen una forta projecció mediàtica a Catalunya, alguns tanta que un es pregunta si realment segueixen treballant seriosament en les seves universitats.
Una cosa que potser hauria de fer reflexionar el professor Resina és la gran dificultat que han tingut persones com ell per convèncer col·legues del seu entorn professional d’altres nacionalitats sobre les virtuts de la independència de Catalunya en el món del segle XXI
És una llàstima que en el mateix article no s’hagi fet cap esforç per donar veu a persones catalanes, molt menys mediàtiques, que també treballen en universitats o altres institucions dels Estas Units, i que no estan a favor de la independència de Catalunya.
És molt probable que la conclusió de presentar una mostra realment representativa fós que entre els intel·lectuals i científics catalans als Estats Units, igual que entre els intel·lectuals i científics catalans a Catalunya i en qualsevol altre lloc, hi hagi aproximadament tants independentistes com persones que defensem altres opcions (certament això és així entre els científics i intel·lectuals catalans que he conegut en les quatre institucions on he investigat o ensenyat: l’Institut Universitari Europeu de Florència, la London Business School, la Universtat de Califòrnia-Berkeley i la Universitat Autònoma de Barcelona).
Els catalans estem dividits sobre aquesta qüestió. El millor predictor de les postures de cadascú no és la intel·ligència (no hi ha cap estudi que ho digui).
Les enquestes i els resultats electorals ens diuen que el millor predictor és la llengua dels pares i la comarca d’origen o residència. Els intel·lectuals que defensen la independència no ho fan perquè siguin més intel·ligents, sinó perquè són més nacionalistes.
Una cosa que potser hauria de fer reflexionar el professor Resina és la gran dificultat que han tingut persones com ell per convèncer col·legues del seu entorn professional d’altres nacionalitats sobre les virtuts de la independència de Catalunya en el món del segle XXI. En el terreny de l’economia, que conec una mica millor, efectivament hi ha alguns molt bons economistes catalans que són independentistes (també n’hi ha de molt bons que no ho són), però no conec cap gran economista internacional a qui hagin convençut. Paul Krugman al seu blog quan es va suscitar la qüestió de la independència d’Escòcia, va dir que tenia una preferència pels grans agregats democràtics. Un altre premi Nobel, Jean Tirole, quan una noia catalana en un debat de la BBC li va preguntar si no li semblava que els països petits es podien regular millor, li va contestar que ell era un gran federalista i que creia que no, que cada vegada més l’estat-nació estava quedant obsolet per a fer front als grans reptes de la humanitat.
La gran paradoxa dels intel·lectuals independentistes catalans dels Estats Units, però, és que viuen (encantats de la vida, sembla) en el país federalista per excel·lència. Gràcies al model que van forjar Hamilton, Jefferson i els altres pares fundadors, avui la majoria de les persones que viuen en democràcia al món, ho fan en federacions –una alternativa a la independència de les petites nacions. Quan els independentistes diuen que volen que Catalunya sigui com Massachusetts la contradicció ja fa petar totes les costures: Massachusetts no és un país independent, és a més un estat que no té dret a l’autodeterminació, com no el té cap dels estats de la Unió. Els Estats Units es van veure sotmesos a grans pressions secessionistes al segle XIX (estats com Carolina del Sud van fer una DUI, que no va acabar gaire bé) que van desembocar en la guerra de “secessió” dels estats esclavistes, després de la qual les pulsions independentistes no han desaparegut, però han quedat arraconades a una força excèntrica i populista, que a ningú se li passaria pel cap associar a una major intel·ligència. Els Estats Units (amb tots els seus problemes) són un cas d’èxit, després d’una llarga evolució, de les fórmules federalistes que molts, més o menys intel·ligents, estem convençus que són la via de progrés per a Cataunya, Espanya i Europa.
------------------------
(Versión en castellano):
La inteligencia en Cataluña y profesor de literatura, Joan Ramon Resina, Estados Unidos (por Francesc pisado) un catalán ha afirmado que "hay una correlación estadística entre madurez intelectual y sobiranisme" y que, por lo tanto, es normal que "donde hay una alta población de altamente calificados, la fiesta catalana es más fuerte". ¿Los intelectuales que defienden su independencia, lo hacen porque son más inteligentes? Para un artículo en el diario El país de la periodista Cristian Segura, nos enteramos de que un profesor catalán de literatura en la Universidad de Stanford (California, Estados Unidos), Joan Ramon Resina, ha afirmado que "hay una correlación estadística entre madurez intelectual y sobiranisme" y que, por lo tanto, es normal "en los Estados Unidos, donde hay una alta población de catalán altamente calificado , el partido es más fuerte ". Aprendimos también que el artículo que este profesor es un comentarista activo de la política catalana actual. Hace dos afirmaciones "vago" empíricamente, para el que no trae ningún dato. Con respecto a la primera, que personas inteligentes tienden a ser más el soberano, se supone que debo decir a él y a la alta opinión que parece que él mismo. No será aquí donde tenemos una larga lista de personas qualificadíssimes que no abrazan la independencia catalana. Solo decir que a lo largo de la historia ha habido intelectuales y gente inteligente (que no es necesariamente el mismo) que ha apoyado a posiciones políticas muy diferentes. Si gentil y Heidegger apoyaron el fascismo, Malraux y Brecht admiten el reinado, y Keynes, Arendt y Orwell luchan tanto al fascismo como el reinado (es muy instructiva a este respecto en el capítulo 9 del libro "Al infierno y de regreso" por Ian Kershaw). ¿Tenían un poco más "madurez intelectual" que el otro? Las opciones políticas tienen una dimensión jovenlandesal, que es antes de los argumentos que se hacen. Una vez que la elección jovenlandesal, gente más inteligente moviliza sus neuronas con eficacia para justificar la opción que ha tomado (esto se llama sesgo de confirmación). Por desgracia, la intelectualidad ha hecho poco en los últimos 200 años para detener las peores tragedias de la humanidad. La segunda declaración que hace el profesor es que en los Estados Unidos declara la independencia catalana es más potente (según él porque hay una alta población de catalán altamente cualificado). De hecho, el resto del artículo parece confirmar esta afirmación, ya que se llama una serie de profesionales de catalán en las instituciones norteamericanas que apoyan el partido. Algunas de estas personas tienen una proyección de los medios de comunicación fuertes en Cataluña, algunos tanto que uno se pregunta si realmente están trabajando seriamente en sus universidades. Algo que tal vez debería reflejar el profesor resina es la gran dificultad que han tenido personas como él para convencer a colegas de su entorno profesional de otras nacionalidades sobre las virtudes de la independencia de Cataluña en el mundo del siglo XXIÉs, una lástima que el artículo sí mismo no se ha realizado ningún esfuerzo para dar voz a los catalanes los medios de comunicación, mucho menos, que también trabajan en universidades u otras instituciones que es, y que no están a favor de la independencia de Cataluña. Es muy probable que la conclusión para presentar un show realmente influir en los intelectuales y el representante los científicos en los Estados Unidos, como también entre los intelectuales y científicos en Cataluña y otros lugares, hay alrededor tanto independencia como personas que promoción otras opciones (sin duda esto es cierto entre los científicos y los intelectuales catalanes que conocí en las cuatro instituciones donde he investigado o enseñado : Instituto Universitario Europeo de Florencia, la London Business School, la Universidad de California-Berkeley y la Universidad Autónoma de Barcelona). Los catalanes están divididos sobre esta cuestión. El mejor predictor de las posiciones de cada uno no es la inteligencia (no hay ningún estudio que leí). Encuestas y resultados de las elecciones nos dicen que el mejor predictor es el lenguaje de los padres y la región de origen o de residencia. Los intelectuales que defienden la independencia no lo hacen porque son más inteligentes, sino porque son nacionalistas. Algo que tal vez debería reflejar el profesor resina es la gran dificultad que han tenido personas como él para persuadir a sus colegas de su entorno profesional de otras nacionalidades sobre las virtudes de la independencia de Cataluña en el mundo del siglo XXI. En el campo de la economía, que conozco un poco mejor, de hecho hay algunos muy buenos economistas catalanes están armados (también hay mucho bien que no), pero no sé ningún gran economista internacional que han convencido. Paul Krugman en su blog cuando planteó la cuestión de la independencia de Escocia, dijo que tenía una preferencia por los grandes agregados democráticas. Otro ganador del Premio Nobel, Jean Tirole, cuando una muchacha en una discusión de la BBC le preguntó si no parecía que los pequeños países podrían regular mejor, respondió que él era un gran federalista y cree que no, que cada vez más obsoleto estado-nación se hospedaba para enfrentar los grandes retos de la humanidad. La gran paradoja de los intelectuales catalanes partidarios de la independencia de los Estados Unidos, sin embargo, es que para vivir (feliz de la vida, parece) en el país federalista por excelencia. Gracias al modelo que forjan Hamilton, Jefferson y otros padres fundadores, hoy en día la mayoría de las personas que viven en una democracia en el mundo, hacerlo en federaciones – una alternativa a la independencia de las naciones pequeñas. Cuando la independencia dicen que quieren que Cataluña es como Massachusetts la contradicción como broches de presión todas las costuras: Massachusetts no es un país independiente, es también un estado que no tiene el derecho a la libre determinación, ya que no tiene ninguno de los Estados de la Unión. Los Estados Unidos estaban sujetos a secesionistas de grandes presiones en el siglo XIX (Estados Unidos, como Carolina del Sur hizo un DUI, no terminó muy bien) que culminó en la guerra de "secesión" de los Estados Unidos, después que los separatistas impulsos no han desaparecido, pero han empujado a una fuerza excéntrica y populista, que cualquiera le sucede por cualquier asociado a una mayor inteligencia. Los Estados Unidos (con todos sus problemas) son un caso de éxito, después de una larga evolución, muchas fórmulas federalistas, más o menos inteligentes, somos convençus, que son los medios de progreso para Catalunya, España y Europa.
(per Francesc Trillas)
Esquerra sense fronteres
Un professor català de literatura, Joan Ramon Resina, ha afirmat que “hi ha una correlació estadística entre maduresa intel·lectual i sobiranisme” i que, per tant, és normal que “on hi ha una alta població de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui més fort”. Els intel·lectuals que defensen la independència, ho fan perquè són més intel·ligents?
Per un article al diari El Pais del periodista Cristian Segura ens assabentem que un professor català de literatura a la Universitat de Stanford (Califòrnia, EUA), Joan Ramon Resina, ha afirmat que “hi ha una correlació estadística entre maduresa intel·lectual i sobiranisme” i que, per tant, és normal que “als EUA, on hi ha una alta població de catalans altament qualificats, l'independentisme sigui més fort”.
Ens assabentem també per l’article que aquest professor és un actiu comentarista de l’actualitat política catalana. Fa dues afirmacions contrastables empíricament, per a les quals no aporta cap dada. Respecte a la primera, que les persones més intel·ligents tendeixen a ser més sobiranistes, se suposa que ho deu dir per ell i l’elevada opinió que sembla tenir de si mateix. No serà aquí el lloc on fem una llarga llista de persones qualificadíssimes que no abracen l’independentisme català. Només direm que al llarg de la història hi ha hagut intel·lectuals i persones molt intel·ligents (que no és necessàriament el mateix) que han recolzat posicions polítiques molt diferents. Si Gentile i Heidegger van recolzar el feixisme, Malraux i Brecht van recolzar l’stalinisme, i Keynes, Arendt i Orwell es van enfrontar tant al feixisme com l’stalinisme (és molt alliçonador en aquest sentit el capítol 9 del llibre “To Hell and Back” d’Ian Kershaw). Tenien uns més “maduresa intel·lectual” que els altres?
Les opcions polítiques tenen una dimensió jovenlandesal, que habitualment és prèvia a les argumentacions que les elaboren. Un cop presa l’opció jovenlandesal, les persones més intel·ligents mobilitzen les seves neurones amb eficàcia per justificar l’opció que han pres (això s’anomena biaix de confirmació). Malauradament, la intel·lectualitat ha fet poc al llarg dels darrers 200 anys per aturar les pitjors tragèdies de la humanitat.
La segona afirmació que fa el professor és que als Estats Units l’independentisme català és més fort (segons ell perquè hi ha una alta població de catalans altament qualificats). De fet, la resta de l’article sembla confirmar aquesta afirmació, perquè s’hi anomenen una sèrie de professionals catalans en institucions nordamericanes que recolzen l’independentisme. Algunes d’aquestes persones tenen una forta projecció mediàtica a Catalunya, alguns tanta que un es pregunta si realment segueixen treballant seriosament en les seves universitats.
Una cosa que potser hauria de fer reflexionar el professor Resina és la gran dificultat que han tingut persones com ell per convèncer col·legues del seu entorn professional d’altres nacionalitats sobre les virtuts de la independència de Catalunya en el món del segle XXI
És una llàstima que en el mateix article no s’hagi fet cap esforç per donar veu a persones catalanes, molt menys mediàtiques, que també treballen en universitats o altres institucions dels Estas Units, i que no estan a favor de la independència de Catalunya.
És molt probable que la conclusió de presentar una mostra realment representativa fós que entre els intel·lectuals i científics catalans als Estats Units, igual que entre els intel·lectuals i científics catalans a Catalunya i en qualsevol altre lloc, hi hagi aproximadament tants independentistes com persones que defensem altres opcions (certament això és així entre els científics i intel·lectuals catalans que he conegut en les quatre institucions on he investigat o ensenyat: l’Institut Universitari Europeu de Florència, la London Business School, la Universtat de Califòrnia-Berkeley i la Universitat Autònoma de Barcelona).
Els catalans estem dividits sobre aquesta qüestió. El millor predictor de les postures de cadascú no és la intel·ligència (no hi ha cap estudi que ho digui).
Les enquestes i els resultats electorals ens diuen que el millor predictor és la llengua dels pares i la comarca d’origen o residència. Els intel·lectuals que defensen la independència no ho fan perquè siguin més intel·ligents, sinó perquè són més nacionalistes.
Una cosa que potser hauria de fer reflexionar el professor Resina és la gran dificultat que han tingut persones com ell per convèncer col·legues del seu entorn professional d’altres nacionalitats sobre les virtuts de la independència de Catalunya en el món del segle XXI. En el terreny de l’economia, que conec una mica millor, efectivament hi ha alguns molt bons economistes catalans que són independentistes (també n’hi ha de molt bons que no ho són), però no conec cap gran economista internacional a qui hagin convençut. Paul Krugman al seu blog quan es va suscitar la qüestió de la independència d’Escòcia, va dir que tenia una preferència pels grans agregats democràtics. Un altre premi Nobel, Jean Tirole, quan una noia catalana en un debat de la BBC li va preguntar si no li semblava que els països petits es podien regular millor, li va contestar que ell era un gran federalista i que creia que no, que cada vegada més l’estat-nació estava quedant obsolet per a fer front als grans reptes de la humanitat.
La gran paradoxa dels intel·lectuals independentistes catalans dels Estats Units, però, és que viuen (encantats de la vida, sembla) en el país federalista per excel·lència. Gràcies al model que van forjar Hamilton, Jefferson i els altres pares fundadors, avui la majoria de les persones que viuen en democràcia al món, ho fan en federacions –una alternativa a la independència de les petites nacions. Quan els independentistes diuen que volen que Catalunya sigui com Massachusetts la contradicció ja fa petar totes les costures: Massachusetts no és un país independent, és a més un estat que no té dret a l’autodeterminació, com no el té cap dels estats de la Unió. Els Estats Units es van veure sotmesos a grans pressions secessionistes al segle XIX (estats com Carolina del Sud van fer una DUI, que no va acabar gaire bé) que van desembocar en la guerra de “secessió” dels estats esclavistes, després de la qual les pulsions independentistes no han desaparegut, però han quedat arraconades a una força excèntrica i populista, que a ningú se li passaria pel cap associar a una major intel·ligència. Els Estats Units (amb tots els seus problemes) són un cas d’èxit, després d’una llarga evolució, de les fórmules federalistes que molts, més o menys intel·ligents, estem convençus que són la via de progrés per a Cataunya, Espanya i Europa.
------------------------
(Versión en castellano):
La inteligencia en Cataluña y profesor de literatura, Joan Ramon Resina, Estados Unidos (por Francesc pisado) un catalán ha afirmado que "hay una correlación estadística entre madurez intelectual y sobiranisme" y que, por lo tanto, es normal que "donde hay una alta población de altamente calificados, la fiesta catalana es más fuerte". ¿Los intelectuales que defienden su independencia, lo hacen porque son más inteligentes? Para un artículo en el diario El país de la periodista Cristian Segura, nos enteramos de que un profesor catalán de literatura en la Universidad de Stanford (California, Estados Unidos), Joan Ramon Resina, ha afirmado que "hay una correlación estadística entre madurez intelectual y sobiranisme" y que, por lo tanto, es normal "en los Estados Unidos, donde hay una alta población de catalán altamente calificado , el partido es más fuerte ". Aprendimos también que el artículo que este profesor es un comentarista activo de la política catalana actual. Hace dos afirmaciones "vago" empíricamente, para el que no trae ningún dato. Con respecto a la primera, que personas inteligentes tienden a ser más el soberano, se supone que debo decir a él y a la alta opinión que parece que él mismo. No será aquí donde tenemos una larga lista de personas qualificadíssimes que no abrazan la independencia catalana. Solo decir que a lo largo de la historia ha habido intelectuales y gente inteligente (que no es necesariamente el mismo) que ha apoyado a posiciones políticas muy diferentes. Si gentil y Heidegger apoyaron el fascismo, Malraux y Brecht admiten el reinado, y Keynes, Arendt y Orwell luchan tanto al fascismo como el reinado (es muy instructiva a este respecto en el capítulo 9 del libro "Al infierno y de regreso" por Ian Kershaw). ¿Tenían un poco más "madurez intelectual" que el otro? Las opciones políticas tienen una dimensión jovenlandesal, que es antes de los argumentos que se hacen. Una vez que la elección jovenlandesal, gente más inteligente moviliza sus neuronas con eficacia para justificar la opción que ha tomado (esto se llama sesgo de confirmación). Por desgracia, la intelectualidad ha hecho poco en los últimos 200 años para detener las peores tragedias de la humanidad. La segunda declaración que hace el profesor es que en los Estados Unidos declara la independencia catalana es más potente (según él porque hay una alta población de catalán altamente cualificado). De hecho, el resto del artículo parece confirmar esta afirmación, ya que se llama una serie de profesionales de catalán en las instituciones norteamericanas que apoyan el partido. Algunas de estas personas tienen una proyección de los medios de comunicación fuertes en Cataluña, algunos tanto que uno se pregunta si realmente están trabajando seriamente en sus universidades. Algo que tal vez debería reflejar el profesor resina es la gran dificultad que han tenido personas como él para convencer a colegas de su entorno profesional de otras nacionalidades sobre las virtudes de la independencia de Cataluña en el mundo del siglo XXIÉs, una lástima que el artículo sí mismo no se ha realizado ningún esfuerzo para dar voz a los catalanes los medios de comunicación, mucho menos, que también trabajan en universidades u otras instituciones que es, y que no están a favor de la independencia de Cataluña. Es muy probable que la conclusión para presentar un show realmente influir en los intelectuales y el representante los científicos en los Estados Unidos, como también entre los intelectuales y científicos en Cataluña y otros lugares, hay alrededor tanto independencia como personas que promoción otras opciones (sin duda esto es cierto entre los científicos y los intelectuales catalanes que conocí en las cuatro instituciones donde he investigado o enseñado : Instituto Universitario Europeo de Florencia, la London Business School, la Universidad de California-Berkeley y la Universidad Autónoma de Barcelona). Los catalanes están divididos sobre esta cuestión. El mejor predictor de las posiciones de cada uno no es la inteligencia (no hay ningún estudio que leí). Encuestas y resultados de las elecciones nos dicen que el mejor predictor es el lenguaje de los padres y la región de origen o de residencia. Los intelectuales que defienden la independencia no lo hacen porque son más inteligentes, sino porque son nacionalistas. Algo que tal vez debería reflejar el profesor resina es la gran dificultad que han tenido personas como él para persuadir a sus colegas de su entorno profesional de otras nacionalidades sobre las virtudes de la independencia de Cataluña en el mundo del siglo XXI. En el campo de la economía, que conozco un poco mejor, de hecho hay algunos muy buenos economistas catalanes están armados (también hay mucho bien que no), pero no sé ningún gran economista internacional que han convencido. Paul Krugman en su blog cuando planteó la cuestión de la independencia de Escocia, dijo que tenía una preferencia por los grandes agregados democráticas. Otro ganador del Premio Nobel, Jean Tirole, cuando una muchacha en una discusión de la BBC le preguntó si no parecía que los pequeños países podrían regular mejor, respondió que él era un gran federalista y cree que no, que cada vez más obsoleto estado-nación se hospedaba para enfrentar los grandes retos de la humanidad. La gran paradoja de los intelectuales catalanes partidarios de la independencia de los Estados Unidos, sin embargo, es que para vivir (feliz de la vida, parece) en el país federalista por excelencia. Gracias al modelo que forjan Hamilton, Jefferson y otros padres fundadores, hoy en día la mayoría de las personas que viven en una democracia en el mundo, hacerlo en federaciones – una alternativa a la independencia de las naciones pequeñas. Cuando la independencia dicen que quieren que Cataluña es como Massachusetts la contradicción como broches de presión todas las costuras: Massachusetts no es un país independiente, es también un estado que no tiene el derecho a la libre determinación, ya que no tiene ninguno de los Estados de la Unión. Los Estados Unidos estaban sujetos a secesionistas de grandes presiones en el siglo XIX (Estados Unidos, como Carolina del Sur hizo un DUI, no terminó muy bien) que culminó en la guerra de "secesión" de los Estados Unidos, después que los separatistas impulsos no han desaparecido, pero han empujado a una fuerza excéntrica y populista, que cualquiera le sucede por cualquier asociado a una mayor inteligencia. Los Estados Unidos (con todos sus problemas) son un caso de éxito, después de una larga evolución, muchas fórmulas federalistas, más o menos inteligentes, somos convençus, que son los medios de progreso para Catalunya, España y Europa.
