inadaptat susial
Madmaxista
Catalunya, perduda en la boira
Catalunya, perduda en la boira
Llegeixo a l’avió de Rennes a Barcelona el diari Ouest France –el mitjà de referència de Bretanya- i m’hi trobo a la portada la foto del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Caram, què hi pinta aquí?
És una de les vuit imatges que ha escollit aquest seriós rotatiu per il·lustrar els reptes que “pour le meilleur ou pour le pire” ha d’afrontar Europa en aquest any que comença. Carles Puigdemont hi apareix al costat de personatges tan inquietants com Vladímir pilinguin, Recep Tayyip Erdogan, Gaert Wilders o Jaroslaw Kacynski. El motiu: el referèndum d’independència de Catalunya que “promis, juré, craché!” està determinat a celebrar en els pròxims mesos. Es pregunta el diari: “Serà ell qui reobrirà la capsa de Pandora dels divorcis en el si de la Unió Europea?”… provocant un caos institucional que amenaça de desestructurar l’edifici comunitari.
Amb tots els defectes i mancances que té, el Vell Continent ha aconseguit, després de moltes penes i treballs, convertir-se en el paradigma més evolucionat de la civilització humana. El sistema públic de salut, d’educació, de protecció social i d’assistència que hem assolit –tot i que persisteixen les desigualtats- no té parió amb el dels Estats Units, la Xina o la Rússia postsoviètica, les altres tres grans potències mundials.
Han calgut segles de guerres, de revolucions, de negociacions i de reformes per arribar a vertebrar aquest espai de llibertats i de pau on hi convivim 500 milions d’europeus que compartim tot un seguit de valors que ens identifiquen: la democràcia, el diàleg, la tolerància, la voluntat integradora, el respecte al medi ambient… Després del Brexit i de l’elecció del nou president dels Estats Units, Donald Trump, la Unió Europea trontolla. El nou escenari geopolític en el qual entrem, marcat per la inèdita aliança entre la Casa Blanca i el Kremlin, enemics acèrrims des de la fi de la II Guerra Mundial, trastoca l’escaquer internacional i afecta de manera directa el Vell Continent.
La pinça Donald Trump-Vladímir pilinguin, guiada pels fastigosos interessos del petroli i de les armes, té en el projecte, encara a mig fer, de la Unió Europea la seva víctima propiciatòria. Aquí hi ha un botí colossal que fa salivar els predadors. Desestabilitzar i destruir la fràgil cohesió europea per aconseguir dominar el Vell Continent és un objectiu que comparteixen els dos mandataris, que compten amb l’amenaça de l’arsenal atòmic més devastador del planeta per imposar-lo.
En aquest nou context geopolític, la independència de Catalunya és una palanca que pot ajudar a fer implosionar el procés de construcció europea. La “revolució dels somriures”, amarada de bonisme i de romàntica candidesa per part de les masses estelades, ha esdevingut una bomba de rellotgeria: el “dret a decidir”, instituït com a principi jurídic, és un factor de desintegració dels estats que, en aquesta fase del projecte comunitari, són els fonaments sobre els quals es basteix la Unió Europea.
Brussel·les ho sap. Washington i Moscou, també. Per això, la causa independentista catalana –igual que tots els moviments secessionistes o populistes que proliferen actualment al Vell Continent- està en condicions objectives de rebre un impuls inesperat i determinant des de la Casa Blanca, del Kremlin i dels seus satèl·lits operatius (Gran Bretanya, Turquia i Israel). Sense ser-ne conscients, el president Carles Puigdemont i tota l’avantguarda estelada –els Oriol Junqueras, Lluís Llach, Carme Forcadell, Raül Romeva…-, tan progressistes i europeistes de ‘boquilla’, són uns “ninots” que fan el joc als poders més reaccionaris del planeta, que volen afeblir i anorrear el model europeu de civilització.
Continuo llegint l’Ouest France. Explica que els 158 municipis del País Basc francès han decidit constituir-se en una sola “agglomeration”. És a dir, han creat una estructura institucional i administrativa unitària que cohesiona aquest territori, històricament i cultural vinculat a Euskadi Sud i a Navarra. Això els permetrà estrènyer els llaços i treballar en projectes conjunts amb els bascos de l’altra riba del Bidasoa. Aquesta cooperació tras*fronterera està perfectament consolidada i implementada en els reglaments de la Unió Europea, que incentiva la creació d’Euroregions.
Quina diferència amb l’actual govern de la Generalitat! La dèria sobiranista s’ha carregat la nostra Euroregió, impulsada en temps del president Pasqual Maragall. La Catalunya Nord ha desaparegut, engolida per Occitània. El concepte dels Països Catalans ens enemista amb valencians i balears. Hem emprenyat els andorrans i tenim l’Aragó de cul pel conflicte de l’art religiós. El procés independentista ha trencat els ponts amb Madrid i París i a Brussel·les no tenim cap aliat de pes.
Sento dir-ho, però a Catalunya estem profundament equivocats i desorientats. El “referèndum o referèndum” d’aquest 2017 que propugna el president Carles Puigdemont, amb el suport del PDECat, ERC i la CUP, com a nord de la seva actuació política és un disbarat estratègic i una contraproduent pèrdua de temps, d’energies i d’il·lusions. Tots sabem que el “referèndum d’independència legal i acordat” és impossible –perquè la Constitució de 1978 no ho permet- i que, per la mateixa raó, el “referèndum unilateral d’independència” és inviable i mai no serà ni emparat ni reconegut per la Unió Europea.
Aquesta és la realitat i la primera obligació de tot governant és saber en quin món viu. Per múltiples raons, l’independentisme no és un sentiment aclaparadorament majoritari a la societat catalana, com ho demostren totes les convocatòries electorals fetes en els últims 40 anys. Proclamar la secessió de Catalunya “amb el 50% més un dels vots” del “referèndum o referèndum” que encapçala el full de ruta de Carles Puigdemont és, senzillament, una “boutade” i una frivolitat política que demostra una enorme irresponsabilitat institucional.
Ja sé que no li deixen fer, però el millor per al conjunt de la societat catalana –independentistes i no independentistes- és que Carles Puigdemont plegui al més aviat possible. La seva dona, Marcela Topor, també estarà molt contenta. Ha conduït el país a una fondalada envaïda per la boira i amb els “fanalets” no veiem ni un borrall. Si la solució miraculosa per sortir d’aquest atzucac és convertir Catalunya en el cavall de Troia de la parella Donald Trump & Vladímir pilinguin per dinamitar la Unió Europea val més que guardem les estelades a l’armari. Va ser divertit, però ja no fa riure
------------------
En castellano:
Cataluña perdida en la niebla
Leo en el avión de Rennes en Barcelona el diario Ouest France -el medio de referencia de Bretaña- y me encuentro en la portada la foto del presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. Caramba, qué pinta aquí?
Es una de las ocho imágenes que ha escogido este serio rotativo para ilustrar los retos que "pour le meilleur huevo pour le pire" debe afrontar Europa en este año que comienza. Carles Puigdemont aparece junto a personajes tan inquietantes como Vladimir pilinguin, Recep Tayyip Erdogan, Gaert Wilders o Jaroslaw Kacynski. El motivo: el referéndum de independencia de Cataluña que "Promo, juras, craché!" Está determinado a celebrar en los próximos meses. Se pregunta el diario: "Será él quien reabrirá la caja de Pandora de los divorcios en el seno de la Unión Europea?" ... Provocando un caos institucional que amenaza desestructurar el edificio comunitario.
Con todos los defectos y carencias que tiene, el Viejo Continente ha conseguido, después de muchas penas, convertirse en el paradigma más evolucionado de la civilización humana. El sistema público de salud, de educación, de protección social y de asistencia que hemos alcanzado -aunque persisten las desigualdades- no tiene parangón con el de Estados Unidos, China o la Rusia postsoviética, las otras tres grandes potencias mundiales .
Han sido necesarios siglos de guerras, de revoluciones, de negociaciones y de reformas para llegar a vertebrar este espacio de libertades y de paz donde convivimos 500 millones de europeos que compartimos una serie de valores que nos identifican: la democracia, el diálogo, la tolerancia, la voluntad integradora, el respeto al medio ambiente ... Después del Brexit y de la elección del nuevo presidente de Estados Unidos, Donald Trump, la Unión Europea se tambalea. El nuevo escenario geopolítico en el que entramos, marcado por la inédita alianza entre la Casa Blanca y el Kremlin, enemigos acérrimos desde el fin de la II Guerra Mundial, trastoca el tablero internacional y afecta de manera directa el Viejo Continente.
La pinza Donald Trump-Vladimir pilinguin, guiada por los asquerosos intereses del petróleo y de las armas, tiene en el proyecto, aunque a medias, de la Unión Europea su víctima propiciatoria. Aquí hay un botín colosal que hace salivar los predadores. Desestabilizar y destruir la frágil cohesión europea para conseguir dominar el Viejo Continente es un objetivo que comparten los dos mandatarios, que cuentan con la amenaza del arsenal atómico más devastador del planeta para imponerlo.
En este nuevo contexto geopolítico, la independencia de Cataluña es una palanca que puede ayudar a hacer implosionar el proceso de construcción europea. La "revolución de las sonrisas", empapada de buenismo y de romántica candidez por parte de las masas estrelladas, ha devenido una bomba de relojería: el "derecho a decidir", instituido como principio jurídico, es un factor de desintegración de los estados que, en esta fase del proyecto comunitario, son los cimientos sobre los que se construye la Unión Europea.
Bruselas lo sabe. Washington y Moscú, también. Por ello, la causa independentista catalana -al igual que todos los movimientos secesionistas o populistas que proliferan actualmente en el Viejo Continente- está en condiciones objetivas de recibir un impulso inesperado y determinante desde la Casa Blanca, del Kremlin y de sus satélites operativos ( gran Bretaña, Turquía e Israel). Sin ser conscientes de ello, el presidente Carles Puigdemont y toda la vanguardia estrellada -los Oriol Junqueras, Lluís Llach, Carmen Forcadell, Raül Romeva ... -, tan progresistas y europeístas de 'boquilla', son unos "muñecos" que hacen el juego los poderes más reaccionarios del planeta, que quieren debilitar y aniquilar el modelo europeo de civilización.
Sigo leyendo el Ouest France. Explica que los 158 municipios del País Vasco francés han decidido constituirse en una sola "Agglomeration". Es decir, han creado una estructura institucional y administrativa unitaria que cohesiona este territorio, históricamente y cultural vinculado a Euskadi Sur y en Navarra. Esto les permitirá estrechar los lazos y trabajar en proyectos conjuntos con los vascos de la otra orilla del Bidasoa. Esta cooperación tras*fronteriza está perfectamente consolidada e implementada en los reglamentos de la Unión Europea, que incentiva la creación de Euroregiones.
Qué diferencia con el actual gobierno de la Generalitat! La obsesión soberanista ha cargado nuestra Eurorregión, impulsada en tiempos del presidente Pasqual Maragall. La Cataluña Norte ha desaparecido, engullida por Occitania. El concepto de los Países Catalanes nos enemista con valencianos y baleares. Hemos cabreado los andorranos y tenemos Aragón de ojo ciego por el conflicto del arte religioso. El proceso independentista ha roto los puentes con Madrid y París y en Bruselas no tenemos ningún aliado de peso.
Siento decirlo, pero en Cataluña estamos profundamente equivocados y desorientados. El "referéndum o referéndum" de este 2017 que propugna el presidente Carles Puigdemont, con el apoyo del PDECat, ERC y la CUP, como norte de su actuación política es un disparate estratégico y una contraproducente pérdida de tiempo, de energías y de ilusiones. Todos sabemos que el "referéndum de independencia legal y acordado" es imposible -porque la Constitución de 1978 no lo permite- y que, por la misma razón, el "referéndum unilateral de independencia" es inviable y nunca será ni amparado ni reconocido por la Unión Europea.
Esta es la realidad y la primera obligación de todo gobernante es saber en qué mundo vivo. Por múltiples razones, el independentismo no es un sentimiento abrumadoramente mayoritario en la sociedad catalana, como lo demuestran todas las convocatorias electorales hechas en los últimos 40 años. Proclamar la secesión de Cataluña "con el 50% más uno de los votos" del "referéndum o referéndum" que encabeza la hoja de ruta de Carles Puigdemont es, sencillamente, una "boutade" y una frivolidad política que demuestra una enorme irresponsabilidad institucional.
Ya sé que no le dejan hacer, pero lo mejor para el conjunto de la sociedad catalana -independentistes y no independentistas- es que Carles Puigdemont deje cuanto antes. Su mujer, Marcela Topor, también estará muy contenta. Ha conducido al país a una hondonada invadida por la niebla y con los "farolillos" no vemos ni jota. Si la solución milagrosa para salir de este callejón sin salida es convertir Cataluña en el caballo de Troya de la pareja Donald Trump & Vladimir pilinguin para dinamitar la Unión Europea vale más que guardamos las estrelladas en el armario. Fue divertido, pero ya no hace reír
Catalunya, perduda en la boira
Llegeixo a l’avió de Rennes a Barcelona el diari Ouest France –el mitjà de referència de Bretanya- i m’hi trobo a la portada la foto del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Caram, què hi pinta aquí?
És una de les vuit imatges que ha escollit aquest seriós rotatiu per il·lustrar els reptes que “pour le meilleur ou pour le pire” ha d’afrontar Europa en aquest any que comença. Carles Puigdemont hi apareix al costat de personatges tan inquietants com Vladímir pilinguin, Recep Tayyip Erdogan, Gaert Wilders o Jaroslaw Kacynski. El motiu: el referèndum d’independència de Catalunya que “promis, juré, craché!” està determinat a celebrar en els pròxims mesos. Es pregunta el diari: “Serà ell qui reobrirà la capsa de Pandora dels divorcis en el si de la Unió Europea?”… provocant un caos institucional que amenaça de desestructurar l’edifici comunitari.
Amb tots els defectes i mancances que té, el Vell Continent ha aconseguit, després de moltes penes i treballs, convertir-se en el paradigma més evolucionat de la civilització humana. El sistema públic de salut, d’educació, de protecció social i d’assistència que hem assolit –tot i que persisteixen les desigualtats- no té parió amb el dels Estats Units, la Xina o la Rússia postsoviètica, les altres tres grans potències mundials.
Han calgut segles de guerres, de revolucions, de negociacions i de reformes per arribar a vertebrar aquest espai de llibertats i de pau on hi convivim 500 milions d’europeus que compartim tot un seguit de valors que ens identifiquen: la democràcia, el diàleg, la tolerància, la voluntat integradora, el respecte al medi ambient… Després del Brexit i de l’elecció del nou president dels Estats Units, Donald Trump, la Unió Europea trontolla. El nou escenari geopolític en el qual entrem, marcat per la inèdita aliança entre la Casa Blanca i el Kremlin, enemics acèrrims des de la fi de la II Guerra Mundial, trastoca l’escaquer internacional i afecta de manera directa el Vell Continent.
La pinça Donald Trump-Vladímir pilinguin, guiada pels fastigosos interessos del petroli i de les armes, té en el projecte, encara a mig fer, de la Unió Europea la seva víctima propiciatòria. Aquí hi ha un botí colossal que fa salivar els predadors. Desestabilitzar i destruir la fràgil cohesió europea per aconseguir dominar el Vell Continent és un objectiu que comparteixen els dos mandataris, que compten amb l’amenaça de l’arsenal atòmic més devastador del planeta per imposar-lo.
En aquest nou context geopolític, la independència de Catalunya és una palanca que pot ajudar a fer implosionar el procés de construcció europea. La “revolució dels somriures”, amarada de bonisme i de romàntica candidesa per part de les masses estelades, ha esdevingut una bomba de rellotgeria: el “dret a decidir”, instituït com a principi jurídic, és un factor de desintegració dels estats que, en aquesta fase del projecte comunitari, són els fonaments sobre els quals es basteix la Unió Europea.
Brussel·les ho sap. Washington i Moscou, també. Per això, la causa independentista catalana –igual que tots els moviments secessionistes o populistes que proliferen actualment al Vell Continent- està en condicions objectives de rebre un impuls inesperat i determinant des de la Casa Blanca, del Kremlin i dels seus satèl·lits operatius (Gran Bretanya, Turquia i Israel). Sense ser-ne conscients, el president Carles Puigdemont i tota l’avantguarda estelada –els Oriol Junqueras, Lluís Llach, Carme Forcadell, Raül Romeva…-, tan progressistes i europeistes de ‘boquilla’, són uns “ninots” que fan el joc als poders més reaccionaris del planeta, que volen afeblir i anorrear el model europeu de civilització.
Continuo llegint l’Ouest France. Explica que els 158 municipis del País Basc francès han decidit constituir-se en una sola “agglomeration”. És a dir, han creat una estructura institucional i administrativa unitària que cohesiona aquest territori, històricament i cultural vinculat a Euskadi Sud i a Navarra. Això els permetrà estrènyer els llaços i treballar en projectes conjunts amb els bascos de l’altra riba del Bidasoa. Aquesta cooperació tras*fronterera està perfectament consolidada i implementada en els reglaments de la Unió Europea, que incentiva la creació d’Euroregions.
Quina diferència amb l’actual govern de la Generalitat! La dèria sobiranista s’ha carregat la nostra Euroregió, impulsada en temps del president Pasqual Maragall. La Catalunya Nord ha desaparegut, engolida per Occitània. El concepte dels Països Catalans ens enemista amb valencians i balears. Hem emprenyat els andorrans i tenim l’Aragó de cul pel conflicte de l’art religiós. El procés independentista ha trencat els ponts amb Madrid i París i a Brussel·les no tenim cap aliat de pes.
Sento dir-ho, però a Catalunya estem profundament equivocats i desorientats. El “referèndum o referèndum” d’aquest 2017 que propugna el president Carles Puigdemont, amb el suport del PDECat, ERC i la CUP, com a nord de la seva actuació política és un disbarat estratègic i una contraproduent pèrdua de temps, d’energies i d’il·lusions. Tots sabem que el “referèndum d’independència legal i acordat” és impossible –perquè la Constitució de 1978 no ho permet- i que, per la mateixa raó, el “referèndum unilateral d’independència” és inviable i mai no serà ni emparat ni reconegut per la Unió Europea.
Aquesta és la realitat i la primera obligació de tot governant és saber en quin món viu. Per múltiples raons, l’independentisme no és un sentiment aclaparadorament majoritari a la societat catalana, com ho demostren totes les convocatòries electorals fetes en els últims 40 anys. Proclamar la secessió de Catalunya “amb el 50% més un dels vots” del “referèndum o referèndum” que encapçala el full de ruta de Carles Puigdemont és, senzillament, una “boutade” i una frivolitat política que demostra una enorme irresponsabilitat institucional.
Ja sé que no li deixen fer, però el millor per al conjunt de la societat catalana –independentistes i no independentistes- és que Carles Puigdemont plegui al més aviat possible. La seva dona, Marcela Topor, també estarà molt contenta. Ha conduït el país a una fondalada envaïda per la boira i amb els “fanalets” no veiem ni un borrall. Si la solució miraculosa per sortir d’aquest atzucac és convertir Catalunya en el cavall de Troia de la parella Donald Trump & Vladímir pilinguin per dinamitar la Unió Europea val més que guardem les estelades a l’armari. Va ser divertit, però ja no fa riure
------------------
En castellano:
Cataluña perdida en la niebla
Leo en el avión de Rennes en Barcelona el diario Ouest France -el medio de referencia de Bretaña- y me encuentro en la portada la foto del presidente de la Generalitat, Carles Puigdemont. Caramba, qué pinta aquí?
Es una de las ocho imágenes que ha escogido este serio rotativo para ilustrar los retos que "pour le meilleur huevo pour le pire" debe afrontar Europa en este año que comienza. Carles Puigdemont aparece junto a personajes tan inquietantes como Vladimir pilinguin, Recep Tayyip Erdogan, Gaert Wilders o Jaroslaw Kacynski. El motivo: el referéndum de independencia de Cataluña que "Promo, juras, craché!" Está determinado a celebrar en los próximos meses. Se pregunta el diario: "Será él quien reabrirá la caja de Pandora de los divorcios en el seno de la Unión Europea?" ... Provocando un caos institucional que amenaza desestructurar el edificio comunitario.
Con todos los defectos y carencias que tiene, el Viejo Continente ha conseguido, después de muchas penas, convertirse en el paradigma más evolucionado de la civilización humana. El sistema público de salud, de educación, de protección social y de asistencia que hemos alcanzado -aunque persisten las desigualdades- no tiene parangón con el de Estados Unidos, China o la Rusia postsoviética, las otras tres grandes potencias mundiales .
Han sido necesarios siglos de guerras, de revoluciones, de negociaciones y de reformas para llegar a vertebrar este espacio de libertades y de paz donde convivimos 500 millones de europeos que compartimos una serie de valores que nos identifican: la democracia, el diálogo, la tolerancia, la voluntad integradora, el respeto al medio ambiente ... Después del Brexit y de la elección del nuevo presidente de Estados Unidos, Donald Trump, la Unión Europea se tambalea. El nuevo escenario geopolítico en el que entramos, marcado por la inédita alianza entre la Casa Blanca y el Kremlin, enemigos acérrimos desde el fin de la II Guerra Mundial, trastoca el tablero internacional y afecta de manera directa el Viejo Continente.
La pinza Donald Trump-Vladimir pilinguin, guiada por los asquerosos intereses del petróleo y de las armas, tiene en el proyecto, aunque a medias, de la Unión Europea su víctima propiciatoria. Aquí hay un botín colosal que hace salivar los predadores. Desestabilizar y destruir la frágil cohesión europea para conseguir dominar el Viejo Continente es un objetivo que comparten los dos mandatarios, que cuentan con la amenaza del arsenal atómico más devastador del planeta para imponerlo.
En este nuevo contexto geopolítico, la independencia de Cataluña es una palanca que puede ayudar a hacer implosionar el proceso de construcción europea. La "revolución de las sonrisas", empapada de buenismo y de romántica candidez por parte de las masas estrelladas, ha devenido una bomba de relojería: el "derecho a decidir", instituido como principio jurídico, es un factor de desintegración de los estados que, en esta fase del proyecto comunitario, son los cimientos sobre los que se construye la Unión Europea.
Bruselas lo sabe. Washington y Moscú, también. Por ello, la causa independentista catalana -al igual que todos los movimientos secesionistas o populistas que proliferan actualmente en el Viejo Continente- está en condiciones objetivas de recibir un impulso inesperado y determinante desde la Casa Blanca, del Kremlin y de sus satélites operativos ( gran Bretaña, Turquía e Israel). Sin ser conscientes de ello, el presidente Carles Puigdemont y toda la vanguardia estrellada -los Oriol Junqueras, Lluís Llach, Carmen Forcadell, Raül Romeva ... -, tan progresistas y europeístas de 'boquilla', son unos "muñecos" que hacen el juego los poderes más reaccionarios del planeta, que quieren debilitar y aniquilar el modelo europeo de civilización.
Sigo leyendo el Ouest France. Explica que los 158 municipios del País Vasco francés han decidido constituirse en una sola "Agglomeration". Es decir, han creado una estructura institucional y administrativa unitaria que cohesiona este territorio, históricamente y cultural vinculado a Euskadi Sur y en Navarra. Esto les permitirá estrechar los lazos y trabajar en proyectos conjuntos con los vascos de la otra orilla del Bidasoa. Esta cooperación tras*fronteriza está perfectamente consolidada e implementada en los reglamentos de la Unión Europea, que incentiva la creación de Euroregiones.
Qué diferencia con el actual gobierno de la Generalitat! La obsesión soberanista ha cargado nuestra Eurorregión, impulsada en tiempos del presidente Pasqual Maragall. La Cataluña Norte ha desaparecido, engullida por Occitania. El concepto de los Países Catalanes nos enemista con valencianos y baleares. Hemos cabreado los andorranos y tenemos Aragón de ojo ciego por el conflicto del arte religioso. El proceso independentista ha roto los puentes con Madrid y París y en Bruselas no tenemos ningún aliado de peso.
Siento decirlo, pero en Cataluña estamos profundamente equivocados y desorientados. El "referéndum o referéndum" de este 2017 que propugna el presidente Carles Puigdemont, con el apoyo del PDECat, ERC y la CUP, como norte de su actuación política es un disparate estratégico y una contraproducente pérdida de tiempo, de energías y de ilusiones. Todos sabemos que el "referéndum de independencia legal y acordado" es imposible -porque la Constitución de 1978 no lo permite- y que, por la misma razón, el "referéndum unilateral de independencia" es inviable y nunca será ni amparado ni reconocido por la Unión Europea.
Esta es la realidad y la primera obligación de todo gobernante es saber en qué mundo vivo. Por múltiples razones, el independentismo no es un sentimiento abrumadoramente mayoritario en la sociedad catalana, como lo demuestran todas las convocatorias electorales hechas en los últimos 40 años. Proclamar la secesión de Cataluña "con el 50% más uno de los votos" del "referéndum o referéndum" que encabeza la hoja de ruta de Carles Puigdemont es, sencillamente, una "boutade" y una frivolidad política que demuestra una enorme irresponsabilidad institucional.
Ya sé que no le dejan hacer, pero lo mejor para el conjunto de la sociedad catalana -independentistes y no independentistas- es que Carles Puigdemont deje cuanto antes. Su mujer, Marcela Topor, también estará muy contenta. Ha conducido al país a una hondonada invadida por la niebla y con los "farolillos" no vemos ni jota. Si la solución milagrosa para salir de este callejón sin salida es convertir Cataluña en el caballo de Troya de la pareja Donald Trump & Vladimir pilinguin para dinamitar la Unión Europea vale más que guardamos las estrelladas en el armario. Fue divertido, pero ya no hace reír
