inadaptat susial
Madmaxista
La pistola de Einstein: Independentisme gens glamurós
Independentisme gens glamurós
per Salva Redón
Primer va ser en Quim Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós... La llista podria ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals.
Així estan les coses a Catalunya: la discrepància amb el discurs que pretén hegemonitzar l’opinió pública pot conduir-te a l’ostracisme, quan no obertament a patir l’assetjament més cruel. No són cops de falç sinó de destral, etzibats per un exèrcit d’autòmats guiats per l’odi, matussers atrinxerats a Twitter o als fors d’internet. Però també a les tertúlies radiofòniques o televisives, quan no a les columnes dels diaris. Personatges convençuts que “Ara és l’hora” de perdre els papers (i no parlo dels de Salamanca) perquè la Història –que aspiren a escriure-la com a vencedors mentre la van revisant des del victimisme- els absoldrà. Però no són revolucionaris, per molta consigna que alguns haguessin mamat de jovenets, per molta llei que vulguin obviar, sinó reaccionaris al servei d’una causa que ha pervertit la convivència a la que, crèiem, era casa nostra.
“El món ens mira”, diuen. El món ens mira, dic jo, però amb perplexitat. I amb desgrat, cada cop més. És el que passa quan pixes colònia. Millor dit, és el que té presumir de pixar colònia quan la ferum ha pujat més enllà del Rin. Aleshores el món mira més enllà del Danubi i fa memòria, i la “Catalunya Plena” ressona com el cacofònic “Reich”. Colònia que fa pudor a Romanticisme decimonònic. Carlisme a l’interior, proteccionisme a la costa. Els obrers sota control, a canonades si cal, que en això Madrit no “ens vol aixafar”. Colònia etiquetada a les seus embargades de Convergència. Colònia comprada pels progres que han venut la seva ànima per una causa superior, la terra, la bandera. Se’ls omple el pit i se’ls inflen els collons. Res més no importa ja, “pit i collons” i peti qui peti, que “Espanya ens roba”. No badis, mal català. Botifler. Cabrero. pueblerino.
Així es va escrivint el llibre de l’oprobi al si de la societat catalana. “Volem votar” sense regles clares, silenciant els nostres adversaris, com goses qüestionar-ho, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, t’has passat de frenada, tenim carta blanca per violar-te als lavabos d’un Carrefour! I tu, altiu Arqueòleg, marieta d’extraradi, pensaves que la torxa de la veritat no et cremaria les barbes? Els energúmens pul·lulen, el planeta n’és ple, però aquí i ara tenen carta blanca. Tot s’hi val: mentides, manipulació, menyspreu, censura, magufisme... I amenaces gens velades! I homofòbia, i masclisme ranci. Aquest és el “nou país” que s’albira, molt progressista, molt social. I dirigit pels de sempre. Ja!
Definitivament, aquest independentisme no és gens glamurós. És una llàstima que hi hagi més glamur al centre d’una diana.
----------
En castellano:
Independentismo nada glamuroso
El primero fue en la marina de guerra, después de Quim Brugué Pibernat y ahora el Dietvorst... La lista podría ser mucho más largo, miles de nombres, sólo una selección de millones de blancos que algunos ya han empezado a pintar las paredes, no sólo en lo virtual. Así son las cosas en Cataluña: la discrepancia con el discurso que pretende hegemonitzar la opinión pública puede llevar al pasado, cuando no abiertamente a sufrir la más cruel persecución. No son policías, pero la hoz-etzibats por un ejército de autómatas guiados por el repruebo, mala calidad arraigada en Twitter o internet foros. Pero también a la televisión o la radio hablar muestra, cuando no esté en las columnas de los periódicos. Los personajes creen que "ahora es la hora" de perder los papeles (y no hablo de Salamanca) porque la historia – que aspiran a escribir como los ganadores mientras se revisa de la victimización-absolver. Pero no revolucionarios, por un montón de eslogan que algunos tenía mamat de twink, reaccionario, pero pasa por alto por muchos que deseen actuar en el servicio de una causa que ha pervertido la coexistencia pacífica que creíamos que era nuestra casa,,." El mundo nos mira, "dicen. El mundo que vemos, digo yo, sino con perplejidad. Y con disgusto y más. Esto es lo que sucede cuando pixes. Por el contrario, es la jactancia de pixar Colonia cuando el suero ha aumentado más allá del Rin. Entonces el mundo mira más allá del Danubio y la memoria, y el "todo" resuena como el cacofònic "Reich". Colonia que apesta en estado-nación del romanticismo del siglo. Carlismo en el proteccionismo interior, en la costa. Los trabajadores bajo control en la tubería si es necesario, que en este no-Madrid "quiere aplastar". Colonia etiquetado en su paraguas bajo embargo. Colonia comprada por los progresos que han vendido su alma por una causa mayor, la tierra, la bandera. Llena el pecho e hinchadas bolas. Nada importa ya, "pecho y bolas" y encaje que snap, que "España nos arropa". No está mal, badis catalán. Botifler. Cabrero. pueblerino. así escribía el libro de la afrenta a la sociedad. "Queremos votar" sin reglas claras, calmando nuestros adversarios, ¿cómo atreve usted pregunta, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, has pasado de frenada, tenemos carta blanca para violar te en los aseos de un Carrefour! ¿Y tú, arqueólogo altiva, mariquita de suburbios, pensabas que la antorcha de la verdad los sueños no sólo de las barbas? El pul·lulen de hombretones, el planeta está lleno, pero aquí y ahora tienen carta blanca. Todo vale: mentiras, manipulación, desprecio, censura, magufisme... Y amenazas veladas en todo! Y homofobia y sexismo. Este es el "nuevo país" que es visible, muy progresista, muy social. Y dirigido por. Ya! Definitivamente, esta independencia no es glamurosa. Es una lástima que hay más encanto en el corazón de un destino.
Independentisme gens glamurós
per Salva Redón
Primer va ser en Quim Brugué, després la Marina Pibernat, i ara l’Arqueòleg Glamurós... La llista podria ser molt més llarga, milers de noms, només una selecció entre milions de dianes que alguns han començat a pintar a les façanes, no només a les virtuals.
Així estan les coses a Catalunya: la discrepància amb el discurs que pretén hegemonitzar l’opinió pública pot conduir-te a l’ostracisme, quan no obertament a patir l’assetjament més cruel. No són cops de falç sinó de destral, etzibats per un exèrcit d’autòmats guiats per l’odi, matussers atrinxerats a Twitter o als fors d’internet. Però també a les tertúlies radiofòniques o televisives, quan no a les columnes dels diaris. Personatges convençuts que “Ara és l’hora” de perdre els papers (i no parlo dels de Salamanca) perquè la Història –que aspiren a escriure-la com a vencedors mentre la van revisant des del victimisme- els absoldrà. Però no són revolucionaris, per molta consigna que alguns haguessin mamat de jovenets, per molta llei que vulguin obviar, sinó reaccionaris al servei d’una causa que ha pervertit la convivència a la que, crèiem, era casa nostra.
“El món ens mira”, diuen. El món ens mira, dic jo, però amb perplexitat. I amb desgrat, cada cop més. És el que passa quan pixes colònia. Millor dit, és el que té presumir de pixar colònia quan la ferum ha pujat més enllà del Rin. Aleshores el món mira més enllà del Danubi i fa memòria, i la “Catalunya Plena” ressona com el cacofònic “Reich”. Colònia que fa pudor a Romanticisme decimonònic. Carlisme a l’interior, proteccionisme a la costa. Els obrers sota control, a canonades si cal, que en això Madrit no “ens vol aixafar”. Colònia etiquetada a les seus embargades de Convergència. Colònia comprada pels progres que han venut la seva ànima per una causa superior, la terra, la bandera. Se’ls omple el pit i se’ls inflen els collons. Res més no importa ja, “pit i collons” i peti qui peti, que “Espanya ens roba”. No badis, mal català. Botifler. Cabrero. pueblerino.
Així es va escrivint el llibre de l’oprobi al si de la societat catalana. “Volem votar” sense regles clares, silenciant els nostres adversaris, com goses qüestionar-ho, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, t’has passat de frenada, tenim carta blanca per violar-te als lavabos d’un Carrefour! I tu, altiu Arqueòleg, marieta d’extraradi, pensaves que la torxa de la veritat no et cremaria les barbes? Els energúmens pul·lulen, el planeta n’és ple, però aquí i ara tenen carta blanca. Tot s’hi val: mentides, manipulació, menyspreu, censura, magufisme... I amenaces gens velades! I homofòbia, i masclisme ranci. Aquest és el “nou país” que s’albira, molt progressista, molt social. I dirigit pels de sempre. Ja!
Definitivament, aquest independentisme no és gens glamurós. És una llàstima que hi hagi més glamur al centre d’una diana.
----------
En castellano:
Independentismo nada glamuroso
El primero fue en la marina de guerra, después de Quim Brugué Pibernat y ahora el Dietvorst... La lista podría ser mucho más largo, miles de nombres, sólo una selección de millones de blancos que algunos ya han empezado a pintar las paredes, no sólo en lo virtual. Así son las cosas en Cataluña: la discrepancia con el discurso que pretende hegemonitzar la opinión pública puede llevar al pasado, cuando no abiertamente a sufrir la más cruel persecución. No son policías, pero la hoz-etzibats por un ejército de autómatas guiados por el repruebo, mala calidad arraigada en Twitter o internet foros. Pero también a la televisión o la radio hablar muestra, cuando no esté en las columnas de los periódicos. Los personajes creen que "ahora es la hora" de perder los papeles (y no hablo de Salamanca) porque la historia – que aspiran a escribir como los ganadores mientras se revisa de la victimización-absolver. Pero no revolucionarios, por un montón de eslogan que algunos tenía mamat de twink, reaccionario, pero pasa por alto por muchos que deseen actuar en el servicio de una causa que ha pervertido la coexistencia pacífica que creíamos que era nuestra casa,,." El mundo nos mira, "dicen. El mundo que vemos, digo yo, sino con perplejidad. Y con disgusto y más. Esto es lo que sucede cuando pixes. Por el contrario, es la jactancia de pixar Colonia cuando el suero ha aumentado más allá del Rin. Entonces el mundo mira más allá del Danubio y la memoria, y el "todo" resuena como el cacofònic "Reich". Colonia que apesta en estado-nación del romanticismo del siglo. Carlismo en el proteccionismo interior, en la costa. Los trabajadores bajo control en la tubería si es necesario, que en este no-Madrid "quiere aplastar". Colonia etiquetado en su paraguas bajo embargo. Colonia comprada por los progresos que han vendido su alma por una causa mayor, la tierra, la bandera. Llena el pecho e hinchadas bolas. Nada importa ya, "pecho y bolas" y encaje que snap, que "España nos arropa". No está mal, badis catalán. Botifler. Cabrero. pueblerino. así escribía el libro de la afrenta a la sociedad. "Queremos votar" sin reglas claras, calmando nuestros adversarios, ¿cómo atreve usted pregunta, Brugué? Oh, catalanufa Pibernat, has pasado de frenada, tenemos carta blanca para violar te en los aseos de un Carrefour! ¿Y tú, arqueólogo altiva, mariquita de suburbios, pensabas que la antorcha de la verdad los sueños no sólo de las barbas? El pul·lulen de hombretones, el planeta está lleno, pero aquí y ahora tienen carta blanca. Todo vale: mentiras, manipulación, desprecio, censura, magufisme... Y amenazas veladas en todo! Y homofobia y sexismo. Este es el "nuevo país" que es visible, muy progresista, muy social. Y dirigido por. Ya! Definitivamente, esta independencia no es glamurosa. Es una lástima que hay más encanto en el corazón de un destino.
