Guifre
Madmaxista
- Desde
- 8 Ago 2013
- Mensajes
- 1.392
- Reputación
- 1.068
Traducción:
Que estoy hasta los mismísimos bemoles de Pujol y es que cuando veo una urna se me pone morcillona y tó
) Vamos que está todo preparado...
Ya se...ya se....que no se podrá votar...y que será declarado ilegal...pero imaginaros que al final se hace por huevones :rolleye:
5,5 milions de catalans podran votar el 9-N
Quan falten només cent dies per a la consulta, el govern ultima tota la logística
Hi haurà més de 2.000 punts de votació i prop de 6.000 urnes de cartró
El pressupost del referèndum vorejarà els 20 milions d'euros
Avui falten exactament cent dies per al 9 de novembre i el govern i, més concretament el Departament de Governació, treballa a ple rendiment per poder garantir la logística de la consulta. Que si el cens dels electors, l'habilitació dels punts de votació, la coordinació amb les forces de seguretat, el pressupost, etcètera. Tot ha d'estar a punt per al 9-N, encara que a última hora no es pogués celebrar el referèndum. Des de fa uns mesos una vintena de funcionaris treballen en uns preparatius més complicats que en altres eleccions, ja que aquest cop no es disposa de cap mena de col·laboració de l'Estat espanyol. Més aviat al contrari. Es té la seva hostilitat.
L'executiu català estima que prop de 5,5 milions de persones podran votar el 9-N. És una quantitat semblant a la dels comicis al Parlament del 2012 –llavors va ser de 5,4 milions–, una situació a priori incongruent perquè el cens del 9-N teòricament hauria de ser més alt, tenint en compte que la llei de consultes, que s'ha d'aprovar entre el setembre i l'octubre, indica que poden votar els majors de 16 anys, els catalans a l'estranger i els immigrants que tinguin un arrelament al país d'entre un i tres anys.
Aquesta situació té una explicació. Per començar, els 211.000 catalans a l'exterior s'han d'apuntar en un registre, a diferència de la resta de comicis, en què no havien de fer aquest pas. A hores d'ara la inscripció, que es va engegar el 3 de juny, va a un ritme molt lent i no s'arriba a les mil persones. Per tant, les previsions no són gaire bones –es treballa amb una quantitat final de 3.000–. Aquest buit es cobriria amb els adolescents de 16 a 18 anys, que en les altres cites electorals no voten.
Després hi ha un altre factor de correcció a tenir en compte: els immigrants. La legislació preveu que puguin exercir el vot en qualsevol consulta, des d'un d'àmbit local fins a un de més general, però serà el decret de convocatòria del 9-N el que acoti els col·lectius que votaran definitivament. A més, tampoc hi ha gaires estrangers que puguin complir els requisits d'un a tres anys d'empadronament. La llei, per contra, no preveu que puguin votar els catalans que viuen a l'Estat espanyol, perquè hi havia molts problemes logístics i legals.
Per aconseguir les dades dels votants es farà servir el Registre de Població de Catalunya, un sistema que gestiona l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) basat en el padró municipal i que s'actualitza cada tres mesos. Aquest és el mecanisme que s'ha ideat per evitar fer servir el cens, que depèn directament de l'administració espanyola, i que no es podia usar perquè seria impugnable.
Material preparat
Una de les novetats del referèndum és que s'utilitzaran urnes de cartró, un dispositiu habitual en països com ara el Canadà i els Estats Units i que ajuda a abaratir els costos, perquè les de metacrilat són més cares i cadascuna costa entre 30 i 40 euros. En un primer moment, s'havia previst aquest últim escenari i el cost de l'operació era d'uns 84.000 euros. Ara, amb les de cartró, que només valen dos euros, tot es rebaixarà molt més. Unes urnes que és possible que facin els presos del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire) de Lleida. Se'n necessitaran entre 5.000 i 6.000, mentre que en els comicis del 2012 n'hi va haver unes 8.100. De moment, però, encara no hi ha cap encàrrec. “És una feina que es pot fer en poc temps”, diuen fonts de l'executiu.
Les urnes estaran repartides en més de 2.000 punts de votació arreu del país. La intenció de Governació és que siguin els mateixos llocs on els ciutadans van a votar normalment, però això també dependrà de la predisposició que tinguin els ajuntaments. En aquest sentit, la vicepresidenta, Joana Ortega, va enviar fa uns mesos una carta als 947 consistoris catalans per demanar-los la seva implicació en el 9-N. La gran majoria hi han donat el vistiplau –representen prop d'un 80% de la població–, mentre que alguns de governats pel PP, com ara Badalona i Castelldefels, no han ni contestat. Si al final hi hagués algun problema a l'hora de cedir locals, Governació ja està buscant alternatives.
Un altre dels punts a tenir en compte el 9-N és la seguretat. Està previst un gran dispositiu perquè serà una jornada d'alt risc, i Interior ja ha comunicat que tots els efectius convocats haurien d'estar disponibles, tal com passa en altres dies marcats en vermell al calendari policial com per exemple la Diada, Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan, les eleccions al Parlament Europeu, el gran premi de fórmula 1 i el mundial de bàsquet que s'ha de celebrar a Barcelona, entre d'altres. Actualment hi ha 17.000 mossos en plantilla, tot i que també s'hauran de tenir en compte els agents de la policia local. En els darrers comicis catalans, es van desplegar 7.800 efectius de seguretat, però per al 9-N és possible que n'hi hagi d'haver bastants més. També es van mobilitzar unes 78.000 persones més entre membres de les meses electorals i representants de l'administració. Llavors hi havia un total de 2.718 col·legis i 8.130 meses electorals.
Partida a l'alça
Els pressupostos d'aquest any inclouen una partida de cinc milions d'euros per a la celebració de la consulta, però, al seu moment, Ortega ja va subratllar que es podria ampliar al llarg de l'exercici per garantir que sigui impecable des d'un punt de vista organitzatiu i que ningú en pugui qüestionar el resultat. Actualment, es calcula que el cost final pot ser de 20 milions, deu menys que unes eleccions parlamentàries. El referèndum de l'Estatut, per contra, va tenir un pressupost de 15 milions i les principals despeses es van destinar al personal administratiu –5,7 milions– i a tràmits burocràtics, com ara les paperetes i el desplegament informàtic –5,1 milions–. A més, el Parlament va entregar 4,3 milions als partits perquè fessin campanya. La gran diferència amb el 9-N, però, és que amb l'Estatut fins i tot hi va col·laborar el govern espanyol, que hi va destinar sis milions.
Aquesta maquinària logística, doncs, s'acabarà d'enllestir en les properes setmanes i fins i tot s'ha recomanat a alguns funcionaris que no agafin gaires vacances a l'estiu
El Punt Avui - Notícia: 5,5 milions de catalans podran votar el 9-N
---------- Post added 01-ago-2014 at 15:57 ----------
Moderador agradecería pusiera el tema en nacionalismos, muchas gracias...ha sido un fallo de vuestro sistema informático :
:
Que estoy hasta los mismísimos bemoles de Pujol y es que cuando veo una urna se me pone morcillona y tó
) Vamos que está todo preparado...Ya se...ya se....que no se podrá votar...y que será declarado ilegal...pero imaginaros que al final se hace por huevones :rolleye:
5,5 milions de catalans podran votar el 9-N
Quan falten només cent dies per a la consulta, el govern ultima tota la logística
Hi haurà més de 2.000 punts de votació i prop de 6.000 urnes de cartró
El pressupost del referèndum vorejarà els 20 milions d'euros
Avui falten exactament cent dies per al 9 de novembre i el govern i, més concretament el Departament de Governació, treballa a ple rendiment per poder garantir la logística de la consulta. Que si el cens dels electors, l'habilitació dels punts de votació, la coordinació amb les forces de seguretat, el pressupost, etcètera. Tot ha d'estar a punt per al 9-N, encara que a última hora no es pogués celebrar el referèndum. Des de fa uns mesos una vintena de funcionaris treballen en uns preparatius més complicats que en altres eleccions, ja que aquest cop no es disposa de cap mena de col·laboració de l'Estat espanyol. Més aviat al contrari. Es té la seva hostilitat.
L'executiu català estima que prop de 5,5 milions de persones podran votar el 9-N. És una quantitat semblant a la dels comicis al Parlament del 2012 –llavors va ser de 5,4 milions–, una situació a priori incongruent perquè el cens del 9-N teòricament hauria de ser més alt, tenint en compte que la llei de consultes, que s'ha d'aprovar entre el setembre i l'octubre, indica que poden votar els majors de 16 anys, els catalans a l'estranger i els immigrants que tinguin un arrelament al país d'entre un i tres anys.
Aquesta situació té una explicació. Per començar, els 211.000 catalans a l'exterior s'han d'apuntar en un registre, a diferència de la resta de comicis, en què no havien de fer aquest pas. A hores d'ara la inscripció, que es va engegar el 3 de juny, va a un ritme molt lent i no s'arriba a les mil persones. Per tant, les previsions no són gaire bones –es treballa amb una quantitat final de 3.000–. Aquest buit es cobriria amb els adolescents de 16 a 18 anys, que en les altres cites electorals no voten.
Després hi ha un altre factor de correcció a tenir en compte: els immigrants. La legislació preveu que puguin exercir el vot en qualsevol consulta, des d'un d'àmbit local fins a un de més general, però serà el decret de convocatòria del 9-N el que acoti els col·lectius que votaran definitivament. A més, tampoc hi ha gaires estrangers que puguin complir els requisits d'un a tres anys d'empadronament. La llei, per contra, no preveu que puguin votar els catalans que viuen a l'Estat espanyol, perquè hi havia molts problemes logístics i legals.
Per aconseguir les dades dels votants es farà servir el Registre de Població de Catalunya, un sistema que gestiona l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) basat en el padró municipal i que s'actualitza cada tres mesos. Aquest és el mecanisme que s'ha ideat per evitar fer servir el cens, que depèn directament de l'administració espanyola, i que no es podia usar perquè seria impugnable.
Material preparat
Una de les novetats del referèndum és que s'utilitzaran urnes de cartró, un dispositiu habitual en països com ara el Canadà i els Estats Units i que ajuda a abaratir els costos, perquè les de metacrilat són més cares i cadascuna costa entre 30 i 40 euros. En un primer moment, s'havia previst aquest últim escenari i el cost de l'operació era d'uns 84.000 euros. Ara, amb les de cartró, que només valen dos euros, tot es rebaixarà molt més. Unes urnes que és possible que facin els presos del Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire) de Lleida. Se'n necessitaran entre 5.000 i 6.000, mentre que en els comicis del 2012 n'hi va haver unes 8.100. De moment, però, encara no hi ha cap encàrrec. “És una feina que es pot fer en poc temps”, diuen fonts de l'executiu.
Les urnes estaran repartides en més de 2.000 punts de votació arreu del país. La intenció de Governació és que siguin els mateixos llocs on els ciutadans van a votar normalment, però això també dependrà de la predisposició que tinguin els ajuntaments. En aquest sentit, la vicepresidenta, Joana Ortega, va enviar fa uns mesos una carta als 947 consistoris catalans per demanar-los la seva implicació en el 9-N. La gran majoria hi han donat el vistiplau –representen prop d'un 80% de la població–, mentre que alguns de governats pel PP, com ara Badalona i Castelldefels, no han ni contestat. Si al final hi hagués algun problema a l'hora de cedir locals, Governació ja està buscant alternatives.
Un altre dels punts a tenir en compte el 9-N és la seguretat. Està previst un gran dispositiu perquè serà una jornada d'alt risc, i Interior ja ha comunicat que tots els efectius convocats haurien d'estar disponibles, tal com passa en altres dies marcats en vermell al calendari policial com per exemple la Diada, Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan, les eleccions al Parlament Europeu, el gran premi de fórmula 1 i el mundial de bàsquet que s'ha de celebrar a Barcelona, entre d'altres. Actualment hi ha 17.000 mossos en plantilla, tot i que també s'hauran de tenir en compte els agents de la policia local. En els darrers comicis catalans, es van desplegar 7.800 efectius de seguretat, però per al 9-N és possible que n'hi hagi d'haver bastants més. També es van mobilitzar unes 78.000 persones més entre membres de les meses electorals i representants de l'administració. Llavors hi havia un total de 2.718 col·legis i 8.130 meses electorals.
Partida a l'alça
Els pressupostos d'aquest any inclouen una partida de cinc milions d'euros per a la celebració de la consulta, però, al seu moment, Ortega ja va subratllar que es podria ampliar al llarg de l'exercici per garantir que sigui impecable des d'un punt de vista organitzatiu i que ningú en pugui qüestionar el resultat. Actualment, es calcula que el cost final pot ser de 20 milions, deu menys que unes eleccions parlamentàries. El referèndum de l'Estatut, per contra, va tenir un pressupost de 15 milions i les principals despeses es van destinar al personal administratiu –5,7 milions– i a tràmits burocràtics, com ara les paperetes i el desplegament informàtic –5,1 milions–. A més, el Parlament va entregar 4,3 milions als partits perquè fessin campanya. La gran diferència amb el 9-N, però, és que amb l'Estatut fins i tot hi va col·laborar el govern espanyol, que hi va destinar sis milions.
Aquesta maquinària logística, doncs, s'acabarà d'enllestir en les properes setmanes i fins i tot s'ha recomanat a alguns funcionaris que no agafin gaires vacances a l'estiu
El Punt Avui - Notícia: 5,5 milions de catalans podran votar el 9-N
---------- Post added 01-ago-2014 at 15:57 ----------
Moderador agradecería pusiera el tema en nacionalismos, muchas gracias...ha sido un fallo de vuestro sistema informático :
:
Última edición:
