Guifre
Madmaxista
- Desde
- 8 Ago 2013
- Mensajes
- 1.392
- Reputación
- 1.068
Els Micalets...grans herois catalans
La historia del millor i més valerós dels Micalets i Sometents
Carrasquet
https://www.youtube.com/watch?v=9X0ZZ6WiMHQ
Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (Carrasquet/Carrasclet). 11 de setembre de 1714.
Biografia
Pere Joan Barceló lluità durant tota la Guerra de Successió Espanyola (1705-1714) com a fuseller. El 1705, durant l'aixecament militar austriacista, el coronel Joan Nebot reclutà al seu pare perquè aixequés una companyia de miquelets al servei de Carles d'Àustria; a partir d'aleshores serví a les ordres del seu pare amb el grau d'alferes; mort el seu pare durant un combat vers el 1708, seví amb el grau de tinent de fusellers a les ordres del coronel Josep Farriol "Japot" i, mort aquest el 1710, en el regiment del coronel Joan Flacó. El 1713, decretada la continuació de la guerra per la Junta de Braços de Catalunya, serví a les ordres del coronel Antoni Vidal amb el grau de capità de fusellers fins el 1714.
Finalizada la guerra s'acollí a l'amnistia, rebé el perdó de Felip V, i retornà a la seva vila de Marçà. Però poc després tingué un enfrontament amb tinent coronel de cavalleria borbònic quan aquest l'insultà amb la paraula "rebel", paraula odiada pels catalans. Fou empresonat a Falset però pogué fugir a la Serra de Llaberia on féu vida d'emboscat i reclutà una partida d'homes amb els quals assaltava combois. El 1717 el governador de Tarragona empresonà la seva mare i altres familiars seus amenaçant de apiolar-los si Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts.
El 1718 la política expansionista del primer ministre de Felip V, que pretenia reconquerir el regne de Sicília vulnerant els Tractats d'Utrecht i de Radstat, provocà que França, governada per un consell de regència després de la mort de l'avi de Felip V el rei Lluís XIV, abandonés la seva aliança amb Felip V i s'aliés amb Anglaterra, Holanda i Austria. En aquest context França començà a reclutar a veterans de guerra catalans per combatre contra Espanya en la Guerra de la Quàduble Aliança (1718-1720). Un d'aquests veternas de guerra fou Carrasquet, que rebé cartes des de Perpinyà de veternas catalans per persuadir-lo que se'ls unís. Carrasquet, fent vida d'emboscat i amb la mare, germana i tieta empresonades, marxà a Perpinyà el maig de 1718 deixant al seu germà al capdavant de la seva partida d'homes. Retornà poc després i amb 13 homes assaltà Falset on alliberà la seva germana i la seva tieta, i després assassinà al justícia botifler de la vila. Llavors esperà fins el juny quan l'armada espanyola salpà del port de Barcelona portant a bord tot l'exèrcit borbònic per conquerir el regne de Sicília. Aleshores Carrasquet reuní els seus homes i atacà Alforja, per bé que no pogué reduir a tota la guarnició borbònica. Prengué alguns presos i es retirà de vila, deixant lliure a un tinent perquè proposés al governador un intercanvi de presoners, els soldats a canvi de la seva mare. Per contra, els borbònics rebutjaren el tracte i concentraren un gran cos format pels sometents locals, regiments de fusellers botiflers, així com regiments d'infanteria i cavalleria. Estigueren a punt de capturar-lo a Montroig, però finalment pogué fugir. Poques setmanes després es retirà a França amb els seus homes i se'ls destinà com a quarter d'hivern la fortalesa de Bellaguarda al Vallespir.
El 9 de gener de 1719 França declarà la guerra i els 10 batallons de fusellers catalans al servei de França estaven alçats per cobrir a l'exèrcit francès durant la seva invasió d'Espanya; 5 d'aquests batallons foren destinats a lluitar pel front del Biscaia, mentre els altres 5 foren destinats al front de Catalunya. La missió d'els fusellers de muntanya era la colpejar les vies de comunicació assaltant els combois borònics, apoderant-se de queviures, armes, i interceptant els correus, fins a provocar el caos en la rereguarda. Això obligava a les tropes borbòniques a replegar-se dins de les fortificacions de les places fortes amb guarnició militar. Aleshores els fusellers de muntanya escortaven el camí de les tropes de l'exèrcit obrint-los el pas, netejant petites bosses de resitència i donant-los recolzmanet logístic. El 20 d'abril el Duc de Berwick inicià la invasió travesant Irun, mentre a l'altre banda dels Pirineus el general Fimarcon ordenà a Carrasquet passar al Camp de Tarragona per alarmar aquelles terres. El coronel Carrasquet sorprengué les viles de Verdú i Alcover, on féu executar els justícies, el seu objectiu preferit. La invasió francesa de Catalunya vingué acompanyada de falsa propaganda anunciant el restabliment de les Constitucions de Catalunya i el govern com en temps de Carles II abans de la Nova Planta; això mogué a molts a unir-se a les partides de fusellers, però molts altres també aprofitaren la situació de guerra i caos per saquejar i robar a discressió.
El 28 de juny de 1709 intentà sorprendre infructuosament Reus amb 600 homes del seu batalló. El 2 d'agost el seu batalló ja sumava 1.100 homes i anà a sorprendre el destacament borbònic de 1.800 homes que s'havia concentrat a Alforja. L'assalt prengué les tropes borbòniques desprevingues provocant el caos i forçant-les a desemparar la vila deixant morts i ferits mentre els homes del coronel Carrasquet els hostigaven continuament la rereguarda. A mitjans d'agost travessà l'Ebre i penetrà dins l'Aragó on prengué 2.000 armes als pobles per armar completament el seu batalló; el regiment de botilfers del brigadier Po de Jafra ocupà els passos de l'Ebre per impedir-li la travessa a l'altre riba però el coronel Carrasquet rebé avís i travessà el riu aigues amunt. Es concetrà a Tivissa i el 25 d'agost sorprengué els destacaments borbònics de Tarragona i Tortosa que feien aturada a Ginestar obligant-los a retirar-se deixant enrere morts i ferits. Aleshores el marsical Duc de Berwick el convocà perquè anés al fort de Montlluís, mentre a Barcelona el tinent general borbònic Luís Fernández de Córdoba informava que li era impossible acabar amb els miquelets amb les poques tropes que tenia; així mateix per aquelles dates la Reial Audiència el declarà traïdor i rebel, dotant-lo amb 150 doblons si era capturat viu, i 100 si el capturaven mort. El 4 de setembre de-1719 les tropes franceses iniciaren el setge de Castellciutat i el 8 de setembre el coronel Carrasquet arribà a Montlluís on el mariscal Duc de Berwick li liurà diners i municions pels homes del seu batalló, i li ordenà passar a les muntanyes de Prades per alamar aquelles comarques mentre l'exèrcit francès envaïa la lechonanya i el Pallars ocupant les muntanyes de Tremp i Solsona.
El 4 d'octubre de 1719, havent borbònics concentraren tots els seus destacament disposats a derrotar-lo, l'atacaren a Riudoms; fou avisat poc abans i desemparà la vila desordenadament, però es veié rodejat per la cavalleria que encerclava el poble; l'envestí directament i acabà lluitant cos a cos amb un tinent de cavalleria sense poder treure-se' l de sobre fins que el veié un fuseller i matà al tinent borbònic. Deixant enrere morts, ferits i captius pogué retirar-se fins a Alforja i després anà cap a Montblanc travessant la Conca de Barberà fins a arribar a les muntanyes i els boscos a la Llacuna. El destacament borbònic de 5.000 homes continuà perseguint-lo i el 10 d'octubre l'atacaren novament prop del Convent de San Magí; arribaren 400 homes del coronel Tomeu de la Pollina per auxiliar-lo superats pels borbònics hagueren retirar-se dividint les seves tropes; el coronel Carrasquet seguí les muntanyes fins el santuari de la Mare de Déu de Torrelles de Foix. Les tropes borbòniques començaren a prendre posicions però durant la nit, amb 600 fusellers del seu batallçó, aconseguí trencar-los i arribar fins la muntanya de Montserrat. El 12-oct-1719 les tropes borbòniques en nombre de 7.000 homes començaren a ocupar tots els passos per on podia sortir de Montserrat i el 15 d'octubre el coronel botifler Junyent s'internà amb 1.000 homes per la muntanya però fou rebutjat i hagué de retrocedir. Les tropes borbòniques començaven a fortificar-se per assetjar-lo a la muntanya però, arribada la nit, el coronel Carrasquet ordenà a un tinet i 20 homes que encengués molts focs simulant que le tropes estaven fent bivac, mentre ell amb el gruix del batalló, emparat per foscor de la nit i la boira que s'aixecà a l'albada, aconseguí trencar pel camí del Forn de Vidre i arribà a Torà sense pèrdues. Insostenible però la seva posició, continuà el seu replegament cap a Tremp on el general francès marquès de Bonás passà revista al seu batalló que sumava 875 homes. Llavors rebé ordres de passar al Pont de Montañana i prendre un magatzem amb 2.000 càrregas de blat
El 13 de novembre de 1719 el coronel Carrasquet passà a Escorri, però allí el botifler Francesc Canal i Amorós, subdelegat d'intendència de Pallars i alcalde major de Talarn l'atacà per sorpresa acorralant-lo a l'església amb 150 homes; es defensaren tot el dia i part de la nit resistint 6 assalts vanços fins que, entrada la nit, un capellà els auxilià i el coronel Carrasquet pogué arribar amb els seus homes arribà a Tremp. La Reial Audiència augmentà la recompensa per capturar-lo dotant-lo amb 1.000 doblons, 500 si el capturaven mort, mentre el general francès marquès de Bonás li ordenà que retornés al camp de Tarragona i Tortoda per recollir-hi els homes que allí hi havia escampats abans no arribés l'hivern. Travessà Catalunya amb 22 fusellers fins les muntanyes de Falset i l'horta de Tortosa, reuní 500 homes a peu i 50 a cavall, que li demanaren que de camí a Tremp intentés forçar la vila de Valls per apiolar-hi el justícia, doncs havia capturat a molts dels seus companys. Valls tenia unes altes muralles que al feien inexpugnable sense artilleria, però el coronel Carrasquet planejà calar foc a les portes per forçar l'entrada; el 5 de desembre de 1719 començà l'atac disparant per les 5 portes alhora per dividir els defensors, mentre emparats per matalasson uns pocs s'acostaren a la Porta del Convent dels Caputxins, hi deixaren uns rostolls i hi calaren. La defensa fou forta i des de dins aconseguiren apagar el foc; els fusellers ho intentaren una segona vegada però no havent reeixint es retiraren i seguiren el seu camí cap a Tremp. El mateix 5 de desembre Felip V destituí al seu primer ministre i el 20 de fenera de 1720 Felip V firmà les condicions de la convenció; el coronel Carrasquet rebé ordres de retirar-se de Catalunya i el 17 de febrer de 1720 es firmà el Tractat de La Haia que posà fi a la Guerra de la Quadruble Alianaça. Felip V hagué de concedir un perdó i amnistia general mentre França, sense necessitat ja dels fusellers catalans, pretenia llicenciar-los i enviar-los de retorn a Espanya mentre oferiren plaça en el seu exèrcit als oficials.
,
Aleshores la majoria dels coronels de fusellers catalans resolgueren prendre 5 grans barques a Port Vendres, embarcar en ells als que volguessin seguir-los, i passar a Maó o Gènova. El 1720, en arribar a Perpinyà, el Coronel Carrasquet fou detingut 15 dies amb el motiu d'investigar-se els desordres provocats a Roca entre els fusellers i els vilatans.
El 4-mai-1720, a l'estrada encoberta de Perpinyà, s'executà la reforma dels batallós de fusellers catalans. Al Coronel Carrasquet se li assignà una pensió de 2.500 francs, ser el segon comandant del regiment de Mr. Alio, una companyia sense derogació del grau, i una altra companyia pel seu germà. Als demés coronels, tinents coronels, i la resta, se'ls assignaren també pensions.
El 26-jun-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà, conjuntament amb 26 oficials, entre Canet i Colliure. Inexperts en la navegació, enlloc d'arribar a Maó anaren a parar a l'alçada de la costa de Barcelona.
El 29-jun-1720 la fragata del Coronel Carrasquet arribà a Maó. Allotjà a tots En Domènec Roca, valencià i agent de l'emperador Carles a l'illa.
El 8-ago-1720 el Coronel Carrasquet es féu a la vela en una embarcació que havia comprat, fent servir bandera anglesa; l'acompanyaven 7 dels seus homes i 10 mariners. Poc després arribà a les costes de Cambrils, on desembarcà, i passà al Coll de Balaguer, mentre la seva embarcació passà al port de Salou. (NH4-682)
El 16-ago-1720, havent tras*corregut 8 dies, el Coronel Carrasquet es reembarcà porp de l'Hospitalet i retornà a Maó. (NH4-682)
El nov-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà en una nau de Domènec Roca, l'agent valencià de l'emperador Carles a Maó, i passà a Gènova; des d'allí anà a Viena. (NH4-682)
1721, 2-febrer. El Coronel Carrasquet arriba a Viena
El 2-feb-1720 el Coronel Carrasquet arribà a Viena. L'emperador Carles ordenà que des del primer dia se li assignés pensió de coronel,
Finalment, anà amb els seus oficials fins a Maó, i d’allà a Austria.
Secretament adquirí un vaixell, i amb d'altres oficials s'embarcà cap a Maó, que el tractat d'Utrecht havia deixat sota sobirania anglesa. Des de Maó féu una visita secreta al Priorat (desembarcà en una platja deserta vora Cambrils). Després de tornar a Menorca, es traslladà a Àustria, i l'emperador li reconegué el grau de coronel.
França ja no en volia saber res; els fusellers catalans es van sentir dolguts i enganyats en poder comprovar com tan sols havien esdevingut un instrument en benfici dels interessos francesos. El Carrasclet tenaç i obstinat, encara va intentar de tornar a Catalunya amb els seus guerrillers armats però ja no el van deixar.
Finalment Carrasclet fugir sigilosament de França per mar cap a l'illa de Maó on va arribar el 29 de juny de 1720.
Tornar a Catalunya per visita el seu poble per ultima vegada i la seva familia en un gest d'acomiadar-se de la seva terra estimada, on tants anys i tantes vicissituds havia passat.
Aleshores, Pere Joan Barceló va haver d’emprendre el camí cap a l’exili, i el 7 de febrer de 1721 va instal·lar-se a Viena, on va ser acollit per l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), el qual va oferir-li l’assignació monetària corresponent al grau de coronel de l’exèrcit imperial. Aquell mateix any, les noves autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. El retorn a Catalunya es presentava impossible en aquelles condicions.
No era home de Cort i féu de pagès a Hongria. S'establí a la localitat hongaresa de Mugdia (Hongria)., on adquirí un predi agrícola.
El 1734 comandà una Companyia de Catalans a Nàpols contra les tropes de Felip V; el vaixell que el conduïa fou capturat a Pescara i Barceló fou empresonat a Cadis, fins que (1738), en ésser signada la pau de Viena, fou alliberat i tornà a Àustria.
Des de Viena, Pere Joan i la seva muller van retirar-se a Hongria, on van adquirir unes terres a la vila de Múgdia. Allà va treballar com a pagès fins que, el 1734, va esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. En aquest context el Carrasclet va tornar a prendre les armes per comandar una companyia de soldats catalans exiliats lluitant contra l’ocupació borbònica de Nàpols. Tanmateix, el vaixell que el conduïa va ser capturat a Pescara per les forces borbòniques i Barceló va veure’s conduit a Cadis on va ser empresonat. No seria alliberat fins el 1740, després de la Pau de Viena.
Amb la mort de l’emperador Carles VI, l’1 d’octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. El 1741 comandà el nou batalló de catalans exiliats mobilitzat per l'emperadriu Maria Teresa contra els bavaresos i li confià el comandament. Carrasclet tenia 60 anys.
És sens dubte un dels militars catalans més importants de l’època, juntament amb en jovenlandesagues. Important per la seva projecció internacional, l’ astúcia que tenia i la tàctica que utilitzava. No em descuido el seu patriotisme.
______________________________________________________
Enseña la historia que en todas edades, de pequeñas y leves centellas se han encendido ardientes fuegos, que han abrasado ciudades, provincias y reinos. Ejemplos recientes lo muestran lastimosamente en este siglo en Cataluña. El primero, en el principio de la centuria, en el particular suceso que se originió entre los jovenlandesadores de la villa de Manlleu, y la família Regás. El que empezamos a referir demostrará esta verdad con evidencia.
Pedro Barceló nació de padres humildes en la villa de Tivissa, en los montes de Prades, el año de 1682, no, como otros han querido decir, en la villa de Flix. Pasaron a ella sus padres siendo él de tierna edad, por haber heredado una casa pequeña y algunos bienes. Desde allí, al lugarcillo de Marçà, en los montes de Falset. Procuraba su padre, Francisco Barceló, el sustento de la família empleando sus hijos Pedro y Francisco en acarrear leña con dos borriquillos, y vendiéndola en la villa de Falset. La leña que vendían por lo regular era un género de encina que llaman en catalán carrascas. Pedro era muy mozo y conocidísimo en la villa, y por el continuo acarreo le impusieron el nombre de Carrasquet.
Al principio de las turbaciones de Cataluña en 1705 el coronel don José Nebot dio título de capitán a Francisco Barceló, su padre, a su hermano de teniente, y a él de alférez. Formáronse en la Ribera de Ebro, en 1706, nueve compañías sueltas de fusileros. Su padre obtuvo compañía y los dos hijos los empleos referidos.[..]
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 656
El coronel Carrasquet ejecutaba frecuentes castigos de fin en todos los que, con pretexto de ser de su regimiento, insultaban los lugares.[..] Resptectaba con la mayor veneración a la nobleza, no entraba en los castillos sino por fuerza, y con su estilo tosco, practicaba la mayor urbanidad.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 663
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
Don Pedro Barceló y Carrasquet es catalán y fue uno de los 30 hombres que fueron de Cataluña a Aragón a conducir al dicho Principado el conde de Cifuentes el año antes del arrivo de V.M. a él. Assí mesmo sirvió en el regimiento de fusileros de Japot, y passó a ser del de Falcó. Sirvió en lo demás de la guerra de España, y después en la última defensa de Barcelona, con las tropas del país. Quedóse allí y el año 1718 lo prendieron los enemigos. Se escapó de la prisión y anduvo escondido hasta que la Francia hizo la guerra a la España. El año 1719 el duque de Wervik le dio patente de commandante de un batallón de arcabuceros, fecha en 12 de desiembre 1719. Y después de haver servido en dicha guerra se vino a esta corte [Viena] el año 1721. Aora está en Buda.
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
El theniente de infantería don Pedro Barceló, a Ahumada
"Lista de los oficiales de Guerra que estavan agregados
a los reximientos españoles e italianos de Ungría, y que en diferentes tiempos se fueron a Italia, y han dexado huecos que hasta aora no se han llenado"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 397
La noche del 3 al 4 de septiembre pasó Carrasquet con una partida de vanguardia a la isla llamda Reinnach, enfrente de Brisach el Viejo, donde murió, y fue a tiempo que el ejército pasaba el Rin. Fue sepultado en la catedral de Brisach. Su fin fue sentida de los generales por su valor, limpieza y lealtada a la augusta casa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 683
traducción:
B] [SIZE = "5"] Los Micalet ... grandes héroes catalanes [/ SIZE] [/ U] [/ B]
La historia del mejor y más valeroso de los Micalet y Somatenes
[SIZE = "3"] Carrasquet [/ SIZE]
https://www.youtube.com/watch?v=9X...a que utilizaba. No me olvido su patriotismo.
La historia del millor i més valerós dels Micalets i Sometents
Carrasquet
https://www.youtube.com/watch?v=9X0ZZ6WiMHQ
Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (Carrasquet/Carrasclet). 11 de setembre de 1714.
Biografia
Pere Joan Barceló lluità durant tota la Guerra de Successió Espanyola (1705-1714) com a fuseller. El 1705, durant l'aixecament militar austriacista, el coronel Joan Nebot reclutà al seu pare perquè aixequés una companyia de miquelets al servei de Carles d'Àustria; a partir d'aleshores serví a les ordres del seu pare amb el grau d'alferes; mort el seu pare durant un combat vers el 1708, seví amb el grau de tinent de fusellers a les ordres del coronel Josep Farriol "Japot" i, mort aquest el 1710, en el regiment del coronel Joan Flacó. El 1713, decretada la continuació de la guerra per la Junta de Braços de Catalunya, serví a les ordres del coronel Antoni Vidal amb el grau de capità de fusellers fins el 1714.
Finalizada la guerra s'acollí a l'amnistia, rebé el perdó de Felip V, i retornà a la seva vila de Marçà. Però poc després tingué un enfrontament amb tinent coronel de cavalleria borbònic quan aquest l'insultà amb la paraula "rebel", paraula odiada pels catalans. Fou empresonat a Falset però pogué fugir a la Serra de Llaberia on féu vida d'emboscat i reclutà una partida d'homes amb els quals assaltava combois. El 1717 el governador de Tarragona empresonà la seva mare i altres familiars seus amenaçant de apiolar-los si Carrasquet matava algun soldat borbònic durant els seus assalts.
El 1718 la política expansionista del primer ministre de Felip V, que pretenia reconquerir el regne de Sicília vulnerant els Tractats d'Utrecht i de Radstat, provocà que França, governada per un consell de regència després de la mort de l'avi de Felip V el rei Lluís XIV, abandonés la seva aliança amb Felip V i s'aliés amb Anglaterra, Holanda i Austria. En aquest context França començà a reclutar a veterans de guerra catalans per combatre contra Espanya en la Guerra de la Quàduble Aliança (1718-1720). Un d'aquests veternas de guerra fou Carrasquet, que rebé cartes des de Perpinyà de veternas catalans per persuadir-lo que se'ls unís. Carrasquet, fent vida d'emboscat i amb la mare, germana i tieta empresonades, marxà a Perpinyà el maig de 1718 deixant al seu germà al capdavant de la seva partida d'homes. Retornà poc després i amb 13 homes assaltà Falset on alliberà la seva germana i la seva tieta, i després assassinà al justícia botifler de la vila. Llavors esperà fins el juny quan l'armada espanyola salpà del port de Barcelona portant a bord tot l'exèrcit borbònic per conquerir el regne de Sicília. Aleshores Carrasquet reuní els seus homes i atacà Alforja, per bé que no pogué reduir a tota la guarnició borbònica. Prengué alguns presos i es retirà de vila, deixant lliure a un tinent perquè proposés al governador un intercanvi de presoners, els soldats a canvi de la seva mare. Per contra, els borbònics rebutjaren el tracte i concentraren un gran cos format pels sometents locals, regiments de fusellers botiflers, així com regiments d'infanteria i cavalleria. Estigueren a punt de capturar-lo a Montroig, però finalment pogué fugir. Poques setmanes després es retirà a França amb els seus homes i se'ls destinà com a quarter d'hivern la fortalesa de Bellaguarda al Vallespir.
El 9 de gener de 1719 França declarà la guerra i els 10 batallons de fusellers catalans al servei de França estaven alçats per cobrir a l'exèrcit francès durant la seva invasió d'Espanya; 5 d'aquests batallons foren destinats a lluitar pel front del Biscaia, mentre els altres 5 foren destinats al front de Catalunya. La missió d'els fusellers de muntanya era la colpejar les vies de comunicació assaltant els combois borònics, apoderant-se de queviures, armes, i interceptant els correus, fins a provocar el caos en la rereguarda. Això obligava a les tropes borbòniques a replegar-se dins de les fortificacions de les places fortes amb guarnició militar. Aleshores els fusellers de muntanya escortaven el camí de les tropes de l'exèrcit obrint-los el pas, netejant petites bosses de resitència i donant-los recolzmanet logístic. El 20 d'abril el Duc de Berwick inicià la invasió travesant Irun, mentre a l'altre banda dels Pirineus el general Fimarcon ordenà a Carrasquet passar al Camp de Tarragona per alarmar aquelles terres. El coronel Carrasquet sorprengué les viles de Verdú i Alcover, on féu executar els justícies, el seu objectiu preferit. La invasió francesa de Catalunya vingué acompanyada de falsa propaganda anunciant el restabliment de les Constitucions de Catalunya i el govern com en temps de Carles II abans de la Nova Planta; això mogué a molts a unir-se a les partides de fusellers, però molts altres també aprofitaren la situació de guerra i caos per saquejar i robar a discressió.
El 28 de juny de 1709 intentà sorprendre infructuosament Reus amb 600 homes del seu batalló. El 2 d'agost el seu batalló ja sumava 1.100 homes i anà a sorprendre el destacament borbònic de 1.800 homes que s'havia concentrat a Alforja. L'assalt prengué les tropes borbòniques desprevingues provocant el caos i forçant-les a desemparar la vila deixant morts i ferits mentre els homes del coronel Carrasquet els hostigaven continuament la rereguarda. A mitjans d'agost travessà l'Ebre i penetrà dins l'Aragó on prengué 2.000 armes als pobles per armar completament el seu batalló; el regiment de botilfers del brigadier Po de Jafra ocupà els passos de l'Ebre per impedir-li la travessa a l'altre riba però el coronel Carrasquet rebé avís i travessà el riu aigues amunt. Es concetrà a Tivissa i el 25 d'agost sorprengué els destacaments borbònics de Tarragona i Tortosa que feien aturada a Ginestar obligant-los a retirar-se deixant enrere morts i ferits. Aleshores el marsical Duc de Berwick el convocà perquè anés al fort de Montlluís, mentre a Barcelona el tinent general borbònic Luís Fernández de Córdoba informava que li era impossible acabar amb els miquelets amb les poques tropes que tenia; així mateix per aquelles dates la Reial Audiència el declarà traïdor i rebel, dotant-lo amb 150 doblons si era capturat viu, i 100 si el capturaven mort. El 4 de setembre de-1719 les tropes franceses iniciaren el setge de Castellciutat i el 8 de setembre el coronel Carrasquet arribà a Montlluís on el mariscal Duc de Berwick li liurà diners i municions pels homes del seu batalló, i li ordenà passar a les muntanyes de Prades per alamar aquelles comarques mentre l'exèrcit francès envaïa la lechonanya i el Pallars ocupant les muntanyes de Tremp i Solsona.
El 4 d'octubre de 1719, havent borbònics concentraren tots els seus destacament disposats a derrotar-lo, l'atacaren a Riudoms; fou avisat poc abans i desemparà la vila desordenadament, però es veié rodejat per la cavalleria que encerclava el poble; l'envestí directament i acabà lluitant cos a cos amb un tinent de cavalleria sense poder treure-se' l de sobre fins que el veié un fuseller i matà al tinent borbònic. Deixant enrere morts, ferits i captius pogué retirar-se fins a Alforja i després anà cap a Montblanc travessant la Conca de Barberà fins a arribar a les muntanyes i els boscos a la Llacuna. El destacament borbònic de 5.000 homes continuà perseguint-lo i el 10 d'octubre l'atacaren novament prop del Convent de San Magí; arribaren 400 homes del coronel Tomeu de la Pollina per auxiliar-lo superats pels borbònics hagueren retirar-se dividint les seves tropes; el coronel Carrasquet seguí les muntanyes fins el santuari de la Mare de Déu de Torrelles de Foix. Les tropes borbòniques començaren a prendre posicions però durant la nit, amb 600 fusellers del seu batallçó, aconseguí trencar-los i arribar fins la muntanya de Montserrat. El 12-oct-1719 les tropes borbòniques en nombre de 7.000 homes començaren a ocupar tots els passos per on podia sortir de Montserrat i el 15 d'octubre el coronel botifler Junyent s'internà amb 1.000 homes per la muntanya però fou rebutjat i hagué de retrocedir. Les tropes borbòniques començaven a fortificar-se per assetjar-lo a la muntanya però, arribada la nit, el coronel Carrasquet ordenà a un tinet i 20 homes que encengués molts focs simulant que le tropes estaven fent bivac, mentre ell amb el gruix del batalló, emparat per foscor de la nit i la boira que s'aixecà a l'albada, aconseguí trencar pel camí del Forn de Vidre i arribà a Torà sense pèrdues. Insostenible però la seva posició, continuà el seu replegament cap a Tremp on el general francès marquès de Bonás passà revista al seu batalló que sumava 875 homes. Llavors rebé ordres de passar al Pont de Montañana i prendre un magatzem amb 2.000 càrregas de blat
El 13 de novembre de 1719 el coronel Carrasquet passà a Escorri, però allí el botifler Francesc Canal i Amorós, subdelegat d'intendència de Pallars i alcalde major de Talarn l'atacà per sorpresa acorralant-lo a l'església amb 150 homes; es defensaren tot el dia i part de la nit resistint 6 assalts vanços fins que, entrada la nit, un capellà els auxilià i el coronel Carrasquet pogué arribar amb els seus homes arribà a Tremp. La Reial Audiència augmentà la recompensa per capturar-lo dotant-lo amb 1.000 doblons, 500 si el capturaven mort, mentre el general francès marquès de Bonás li ordenà que retornés al camp de Tarragona i Tortoda per recollir-hi els homes que allí hi havia escampats abans no arribés l'hivern. Travessà Catalunya amb 22 fusellers fins les muntanyes de Falset i l'horta de Tortosa, reuní 500 homes a peu i 50 a cavall, que li demanaren que de camí a Tremp intentés forçar la vila de Valls per apiolar-hi el justícia, doncs havia capturat a molts dels seus companys. Valls tenia unes altes muralles que al feien inexpugnable sense artilleria, però el coronel Carrasquet planejà calar foc a les portes per forçar l'entrada; el 5 de desembre de 1719 començà l'atac disparant per les 5 portes alhora per dividir els defensors, mentre emparats per matalasson uns pocs s'acostaren a la Porta del Convent dels Caputxins, hi deixaren uns rostolls i hi calaren. La defensa fou forta i des de dins aconseguiren apagar el foc; els fusellers ho intentaren una segona vegada però no havent reeixint es retiraren i seguiren el seu camí cap a Tremp. El mateix 5 de desembre Felip V destituí al seu primer ministre i el 20 de fenera de 1720 Felip V firmà les condicions de la convenció; el coronel Carrasquet rebé ordres de retirar-se de Catalunya i el 17 de febrer de 1720 es firmà el Tractat de La Haia que posà fi a la Guerra de la Quadruble Alianaça. Felip V hagué de concedir un perdó i amnistia general mentre França, sense necessitat ja dels fusellers catalans, pretenia llicenciar-los i enviar-los de retorn a Espanya mentre oferiren plaça en el seu exèrcit als oficials.
,
Aleshores la majoria dels coronels de fusellers catalans resolgueren prendre 5 grans barques a Port Vendres, embarcar en ells als que volguessin seguir-los, i passar a Maó o Gènova. El 1720, en arribar a Perpinyà, el Coronel Carrasquet fou detingut 15 dies amb el motiu d'investigar-se els desordres provocats a Roca entre els fusellers i els vilatans.
El 4-mai-1720, a l'estrada encoberta de Perpinyà, s'executà la reforma dels batallós de fusellers catalans. Al Coronel Carrasquet se li assignà una pensió de 2.500 francs, ser el segon comandant del regiment de Mr. Alio, una companyia sense derogació del grau, i una altra companyia pel seu germà. Als demés coronels, tinents coronels, i la resta, se'ls assignaren també pensions.
El 26-jun-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà, conjuntament amb 26 oficials, entre Canet i Colliure. Inexperts en la navegació, enlloc d'arribar a Maó anaren a parar a l'alçada de la costa de Barcelona.
El 29-jun-1720 la fragata del Coronel Carrasquet arribà a Maó. Allotjà a tots En Domènec Roca, valencià i agent de l'emperador Carles a l'illa.
El 8-ago-1720 el Coronel Carrasquet es féu a la vela en una embarcació que havia comprat, fent servir bandera anglesa; l'acompanyaven 7 dels seus homes i 10 mariners. Poc després arribà a les costes de Cambrils, on desembarcà, i passà al Coll de Balaguer, mentre la seva embarcació passà al port de Salou. (NH4-682)
El 16-ago-1720, havent tras*corregut 8 dies, el Coronel Carrasquet es reembarcà porp de l'Hospitalet i retornà a Maó. (NH4-682)
El nov-1720 el Coronel Carrasquet s'embarcà en una nau de Domènec Roca, l'agent valencià de l'emperador Carles a Maó, i passà a Gènova; des d'allí anà a Viena. (NH4-682)
1721, 2-febrer. El Coronel Carrasquet arriba a Viena
El 2-feb-1720 el Coronel Carrasquet arribà a Viena. L'emperador Carles ordenà que des del primer dia se li assignés pensió de coronel,
Finalment, anà amb els seus oficials fins a Maó, i d’allà a Austria.
Secretament adquirí un vaixell, i amb d'altres oficials s'embarcà cap a Maó, que el tractat d'Utrecht havia deixat sota sobirania anglesa. Des de Maó féu una visita secreta al Priorat (desembarcà en una platja deserta vora Cambrils). Després de tornar a Menorca, es traslladà a Àustria, i l'emperador li reconegué el grau de coronel.
França ja no en volia saber res; els fusellers catalans es van sentir dolguts i enganyats en poder comprovar com tan sols havien esdevingut un instrument en benfici dels interessos francesos. El Carrasclet tenaç i obstinat, encara va intentar de tornar a Catalunya amb els seus guerrillers armats però ja no el van deixar.
Finalment Carrasclet fugir sigilosament de França per mar cap a l'illa de Maó on va arribar el 29 de juny de 1720.
Tornar a Catalunya per visita el seu poble per ultima vegada i la seva familia en un gest d'acomiadar-se de la seva terra estimada, on tants anys i tantes vicissituds havia passat.
Aleshores, Pere Joan Barceló va haver d’emprendre el camí cap a l’exili, i el 7 de febrer de 1721 va instal·lar-se a Viena, on va ser acollit per l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), el qual va oferir-li l’assignació monetària corresponent al grau de coronel de l’exèrcit imperial. Aquell mateix any, les noves autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. El retorn a Catalunya es presentava impossible en aquelles condicions.
No era home de Cort i féu de pagès a Hongria. S'establí a la localitat hongaresa de Mugdia (Hongria)., on adquirí un predi agrícola.
El 1734 comandà una Companyia de Catalans a Nàpols contra les tropes de Felip V; el vaixell que el conduïa fou capturat a Pescara i Barceló fou empresonat a Cadis, fins que (1738), en ésser signada la pau de Viena, fou alliberat i tornà a Àustria.
Des de Viena, Pere Joan i la seva muller van retirar-se a Hongria, on van adquirir unes terres a la vila de Múgdia. Allà va treballar com a pagès fins que, el 1734, va esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. En aquest context el Carrasclet va tornar a prendre les armes per comandar una companyia de soldats catalans exiliats lluitant contra l’ocupació borbònica de Nàpols. Tanmateix, el vaixell que el conduïa va ser capturat a Pescara per les forces borbòniques i Barceló va veure’s conduit a Cadis on va ser empresonat. No seria alliberat fins el 1740, després de la Pau de Viena.
Amb la mort de l’emperador Carles VI, l’1 d’octubre del 1740, Austria fou envaida pels bavaresos. El 1741 comandà el nou batalló de catalans exiliats mobilitzat per l'emperadriu Maria Teresa contra els bavaresos i li confià el comandament. Carrasclet tenia 60 anys.
És sens dubte un dels militars catalans més importants de l’època, juntament amb en jovenlandesagues. Important per la seva projecció internacional, l’ astúcia que tenia i la tàctica que utilitzava. No em descuido el seu patriotisme.
______________________________________________________
Enseña la historia que en todas edades, de pequeñas y leves centellas se han encendido ardientes fuegos, que han abrasado ciudades, provincias y reinos. Ejemplos recientes lo muestran lastimosamente en este siglo en Cataluña. El primero, en el principio de la centuria, en el particular suceso que se originió entre los jovenlandesadores de la villa de Manlleu, y la família Regás. El que empezamos a referir demostrará esta verdad con evidencia.
Pedro Barceló nació de padres humildes en la villa de Tivissa, en los montes de Prades, el año de 1682, no, como otros han querido decir, en la villa de Flix. Pasaron a ella sus padres siendo él de tierna edad, por haber heredado una casa pequeña y algunos bienes. Desde allí, al lugarcillo de Marçà, en los montes de Falset. Procuraba su padre, Francisco Barceló, el sustento de la família empleando sus hijos Pedro y Francisco en acarrear leña con dos borriquillos, y vendiéndola en la villa de Falset. La leña que vendían por lo regular era un género de encina que llaman en catalán carrascas. Pedro era muy mozo y conocidísimo en la villa, y por el continuo acarreo le impusieron el nombre de Carrasquet.
Al principio de las turbaciones de Cataluña en 1705 el coronel don José Nebot dio título de capitán a Francisco Barceló, su padre, a su hermano de teniente, y a él de alférez. Formáronse en la Ribera de Ebro, en 1706, nueve compañías sueltas de fusileros. Su padre obtuvo compañía y los dos hijos los empleos referidos.[..]
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 656
El coronel Carrasquet ejecutaba frecuentes castigos de fin en todos los que, con pretexto de ser de su regimiento, insultaban los lugares.[..] Resptectaba con la mayor veneración a la nobleza, no entraba en los castillos sino por fuerza, y con su estilo tosco, practicaba la mayor urbanidad.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 663
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
Don Pedro Barceló y Carrasquet es catalán y fue uno de los 30 hombres que fueron de Cataluña a Aragón a conducir al dicho Principado el conde de Cifuentes el año antes del arrivo de V.M. a él. Assí mesmo sirvió en el regimiento de fusileros de Japot, y passó a ser del de Falcó. Sirvió en lo demás de la guerra de España, y después en la última defensa de Barcelona, con las tropas del país. Quedóse allí y el año 1718 lo prendieron los enemigos. Se escapó de la prisión y anduvo escondido hasta que la Francia hizo la guerra a la España. El año 1719 el duque de Wervik le dio patente de commandante de un batallón de arcabuceros, fecha en 12 de desiembre 1719. Y después de haver servido en dicha guerra se vino a esta corte [Viena] el año 1721. Aora está en Buda.
"Lista general de todos los que tiene diario"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 109
Los siguientes tienen diario de coronel, que es de 45 florines al mes.
El theniente de infantería don Pedro Barceló, a Ahumada
"Lista de los oficiales de Guerra que estavan agregados
a los reximientos españoles e italianos de Ungría, y que en diferentes tiempos se fueron a Italia, y han dexado huecos que hasta aora no se han llenado"
Document localitzat a la Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena
Doctor Agustí Alcoberro i Pericay; "L'Exili Austriacista (1713-1747) II, pàg 397
La noche del 3 al 4 de septiembre pasó Carrasquet con una partida de vanguardia a la isla llamda Reinnach, enfrente de Brisach el Viejo, donde murió, y fue a tiempo que el ejército pasaba el Rin. Fue sepultado en la catedral de Brisach. Su fin fue sentida de los generales por su valor, limpieza y lealtada a la augusta casa.
Francesc de Castellví i Obando (1682-1757)
"Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" Vol. IV, pàg. 683
traducción:
B] [SIZE = "5"] Los Micalet ... grandes héroes catalanes [/ SIZE] [/ U] [/ B]
La historia del mejor y más valeroso de los Micalet y Somatenes
[SIZE = "3"] Carrasquet [/ SIZE]
https://www.youtube.com/watch?v=9X...a que utilizaba. No me olvido su patriotismo.
::bla:
